marginàlies

Ballen les paraules per amplificar
els espais del silenci.
Cap dels indicadors llampants
que omplen les avingudes
no indica el camí
de la plenitud dels calfreds.
Els dits s’irisen en repassar
la pell que glateix
com les estrelles de mar.
L’horabaixa no canta
per espantar el mal dels altres,
que fa de bon passar.
El mal ve a quintars i se’n va a unces,
bé que ho saben els oprimits
per la lletjor i l’estultícia.
La neciesa apoderada
esbatussa sempre i acaba escorxant,
fent-ne festa,
qui canta Santa Clara i
l’alba dels revoltosos.