marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

4 de novembre de 2017
0 comentaris

EN PAU SOMNIA QUE VA EN TREN

El meu guru o preceptor -quatre anys i un mes, dia per dia- anant al parc ciutadà que més li agrada em conta el somni que ha tengut anit. Val a dir que el mestre acaba de tenir un germà i això ha comportat canvis importants en la seva rutina i, per això, va atabalat, amb les emocions que li pesen com a moles de molí i les incomoditats que li entrebanquen la serenor que tant necessita per transmetre’m la seva saviesa.

Em deia que els seus pares i ell anaven en un tren semblant al de Sóller. Sa mare empenyia un cotxet de nadó però amb ningú dedins. En el tren s’hi han trobat en Hulk, l’increïble home verd, que, després de saludar-lo amb un somrís de bon companyó, amb la seva força descomunal desenganxava el vagó que ocupaven i un cop alliberat de la resta del tren, es convertia en una mena d’avió que ha començat a donar voltes i més voltes al voltant de la terra.

Tanmateix no cal sotmetre el somni a cap anàlisis profunda, car els somnis del meu mestre són clars com la font inesgotable del seu coneixement.

En ser a la clínica ha volgut tenir son germà, és clar. I l’ha acaronat amb els caps dels dits lluents com cuques de llum, mirant-lo fiterament i dolça per fer-se càrrec de la responsabilitat que acaba d’assumir. Dins el bres li ha deixat el seu canet preferit i la darrera jugueta que li han regalat. En ser un poc més gran, m’ha dit, li parlarà d’en Hulk; ara és massa petit per entendre-ho.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.