Felicitem-nos, que estem de sort: aquest Sant Jordi tenim dos llibres que ens expliquen les trames secretes que varen envoltar el 9-N, aquella data històrica que serà impossible que oblidem els qui vàrem tenir el privilegi de viure-la de prop. Es tracta d’un parell de llibres molt recomanables escrits per dos periodistes de prestigi: Vicent Partal
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
Truquen. Per l’hora m’imagino que deu ser algun missatger que em porta llibres. Abans d’obrir surto a la terrassa per veure la porta del jardí i comprovo que, efectivament, no m’equivoco. Obro, puja, signo l’albarà i m’enduc el paquet cap a la taula de feinejar. Es nota que ve Sant Jordi: els paquets de les editorials
Un Espinàs savi i envejablement lliure (Publicat al portal de Vilaweb el 17.03.2015) Fidel als seus hàbits, Josep M. Espinàs presenta novetat aquest Sant Jordi. Una bona notícia, doncs, per als seus seguidors. I poca broma perquè, si no m’erro, amb vuitanta-vuit anys acabats de complir el passat dia 7, el d’ara és el llibre
Tinc un amic molt estimat que des que el procés cap a la independència va accelerar la marxa viu tots els seus aparents alts i baixos d’una manera molt intensa. Tant, que no li costa gaire endinsar-se en etapes de poc ànim que el fan patir innecessàriament. Ara n’està passant una. Si no m’erro, un
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre de lectura imprescindible, no cal dir-ho. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada i de la qual fóra bo que ens anéssim desprenent. Tot
Com cada 21 de març les Totxanes recorden que el primer dia de la primavera és també el Dia Mundial de la Poesia. Enguany el poema triat per celebrar la festa a casa nostra el signa un home veterà i prestigiós: Jaume Pont. Vegeu aquí la pàgina especial que la Institució de les Lletres Catalanes ha
Avui és un gran dia per a mi: compleixo seixanta-cinc anys. I encara ho seria més, de gran, perquè arribo a l’edat oficial per jubilar-me… si no fos que, com sabeu molt bé els seguidors d’aquestes Totxanes, ja fa quinze mesos que vaig prendre la decisió de fer-ho de manera anticipada. Si m’aneu seguint veureu
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre –de lectura imprescindible, no cal dir-ho– que ens explica aquí que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. Tot és qüestió de posar-s’hi: 167. Butlletí radiofònic EXEMPLE D’ÚS: “La notícia de la setmana, com no, ha estat el finançament.” ÚS CORRECTE: “La notícia
Un grup de joves emprenedors –amb algun dels quals, per cert, m’uneix una llarga coneixença– ha posat en marxa un nou segell discogràfic. Gent valenta i amb esperança, com podeu veure. De la que tant necessitats estem ara mateix i en el futur ja tenim a tocar. Per donar-se a conèixer han triat un patronatge
A la secció “El lector opina” del diari El Punt Avui d’avui trobareu una carta de la senyora Rosamaria Cendrós que parla de tot el merder que a España estan muntant al voltant de la xiulada a l’himne i al Borbó que els aficionats catalans i bascos faran en els prolegomens de la final de
A mitjans de 2012 l’editorial Barcanova va publicar un llibre modest en aparença –petit, endreçat, discret…– , amb vocació de manual de butxaca, però carregat amb dinamita pura. Un llibre publicat en una col·lecció de títol inequívoc: “El català portàtil” i que, per cert, traginava un nom que, entre títol, subtítol i complement, resultava més
Una de les activitats complementàries de l’exposició “Popcèntric” –molt coherent, a més a més, amb l’orientació que el nou director d’Arts Santa Mònica vol donar a aquell espai– consisteix a convidar-hi un músic com a resident perquè durant un mes treballi amb tota llibertat obra nova. Una proposta que lliga perfectament amb l’esperit i amb l’univers
Hi ha gent molt valuosa, en aquest país. Per això estic segur que quan serem independents no hi haurà qui ens aturi. Gent amb talent i, alhora, dotada amb una exquisida discreció. Que va fent la seva sense esgarips, com les formigues, però que va deixant pòsit i fa forat. Homes i dones de fer
He deixat passar uns quants dies abans de parlar de la mort de la Núria, una de les cosines de l’A. més estimades i amb qui, tot i la seva residència des de fa bastants anys a Campdevànol (vegeu aquí), potser teníem un contacte més sovintejat. Una mort, m’apresso a dir-ho, inesperada que ens ha