Els diumenges, i mes si són de les primeres fornades de l’estiu, sempre són propicis per llegir arreu i a plaer, aprofitant la claror que, fent festa, és més fendidora i profitosa que la feinera. I si hom llegeix un text nou, tret de l’obrador, d’una autora jove i d’una editorial que igualment acaba d’iniciar
L’Obra Cultural Balear ha fet arribar a la Consellera d’Educació, Cultura i Universitats, com a responsable del SOIB, una queixa perquè, tot i que fa més de mig any que es va aprovar la reforma laboral, els nous models de contractes laborals només es poden presentar en llengua castellana en no haver-se facilitat el model
L’article 85.2 del Reial Decret 2568/1986, que aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, diu textualment que: “En lloc preferent de la sala de sessions estarà col·locada l’efígie de S.M. El Rei”. S’han donat casos d’ajuntaments que retiraren aquesta efígie reial i, responent a sengles denúncies, distintes sentències judicials n’han
Fa desset anys, l’editor J.J. de Olañeta editava el discurs (magníficament traduït per Neus Canyelles) que el Cabdill Joseph, o Inmatuyalatket (Tro que ressona a les muntanyes) en la seva parla, pronuncià a Washington el 14 de gener de 1879 en defensa del seu poble, la banda Wallamwatkin dels Chutepalu que els francesos rebatejaren com
Aquest mes de juliol fa cent anys que es declarà la Primera Guerra Mundial, la Gran Guerra, que esfondrà imperis i matà vuit milions de persones, en nombres rodons. La ferotgia, la mortaldat, la destrucció i el patiment absoluts no serviren per res, tanmateix, perquè denou anys després esclatà la Segona Guerra Mundial per demostrar
Per ventura tot depengui d’escriure tal com ho dicta el seny de la insensatesa i de navegar a lloure pels intersticis de l’ànima convertida en paret seca. La força de la mentida marceix l’alè de les roses i l’aigua de la badia, que rebutja naus i nautes. En la rojor del capvespre rellueixen les
“Demanam que la cobdícia i absència d’escrúpols d’uns pocs empresaris, si és que se’ls pot dir així, no arruïnin la reputació de Mallorca, especialment en un mercat tan important com el britànic, ni l’oportunitat històrica que té Magaluf de recuperar-se d’uns anys de desgràcia. No ens deixeu sols”. Qui així s’expressa és Gabriel Escarrer Jaume,
Joan Perelló (Campos, 1953) acaba de publicar a Lleonard Muntaner, editor (número 19 de la seva col·lecció La Fosca) el recull “La casa del vespre”, títol que manlleva del poema de Josep M. Llompart ”Incipit fabula” el primer del poemari “Jerusalem” (1990). S’hi sent, el xiuxiueig de Llompart, i les ombres que s’escampen sobre
El proper 25 d’octubre, Climent Garau i Arbona farà 90 anys. I els farà a Son Pastor, “un sis-cents metres quadrats de casa per a un home sol. Es tracta d’un casalot antic condicionat per poder-hi viure un home sol, com jo, que vénc de temps molt rancis i estimats, i malaveig entendre com va
La llum que no es despenjafa de sostre a la gana.El patriarca llescael pa sense cap pressa.No abunda el companatgeal barracó precarion el vent hi fa estatge. El vol boig de les mosquesenreda la miradatova de la canallai marca el so i el ritmetràgic de l’infortuni.En no abundar les miquesde pa ni l’alenadainquieta de l’aigua,la
Com cada estiu, comencen a córrer a nivell global les imatges més poc edificants del comportament dels hostes circumstancials de Punta Balena, a Magaluf. Si ja fa uns anys la despenjada dels balcons dels hotels a la piscina (o als seus entorns en casos fatals), a més de promocionar-nos a la mala a tot el
Culejant per l’estudi que l’embat suau refresca, torna a sentir a través de la ràdio l’ària de Dardano del segon acte de l’òpera de Haendel “Amadigi di Gaula”, la coneguda com Pena tiranna, i la cinglada al pit no es torba gens a paralitzar-lo. Li costa precisar els anys que fa (més de vint, pel
Ahir, 30 de juny, més d’una vintena d’entitats juvenils de Mallorca presentaren de forma conjunta el “MANIFEST JOVE PER LA LLENGUA”. Dos membres de la comissió permanent de Joves de Mallorca per la Llengua, abans de la lectura del manifest, indicaren que “els i les joves que avui ens em trobat i redactat el Manifest