La llum que no es despenja
fa de sostre a la gana.
El patriarca llesca
el pa sense cap pressa.
No abunda el companatge
al barracó precari
on el vent hi fa estatge.
El vol boig de les mosques
enreda la mirada
tova de la canalla
i marca el so i el ritme
tràgic de l’infortuni.
En no abundar les miques
de pa ni l’alenada
inquieta de l’aigua,
la vida no germina
en les hores de pedra
del rellotge del pobre.