marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

13 de juliol de 2014
0 comentaris

SI NO HI HA VI BEURÀS ASFALT

Els diumenges, i mes si són de les primeres fornades de l’estiu, sempre són propicis per llegir arreu i a plaer, aprofitant la claror que, fent festa, és més fendidora i profitosa que la feinera. I si hom llegeix un text nou, tret de l’obrador, d’una autora jove i d’una editorial que igualment acaba d’iniciar el vol, la intenció i l’interès augmenta substancialment.

AdiA Edicions acaba de començar a córrer, com dic, de Calonge estant, i ja ha tret cinc títols a la seva col·lecció de poesia Ossos de Sol, coordinada per Pau Vadell i Vallbona. Títols d’autores i autors joves, molt joves, la qual cosa imprimeix una marca preferent a aquests emprenedors (editors i escriptors) en català i per al català que no deuen agradar gens a l’impresident que tenim la desgràcia de suportar com a representant polític de l’arxipèlag.
     Fa unes setmanes AdiaA presentà el recull poètic “Herba negre”, de Glòria Julià Estelrich (Portocolom, 1983), un text coratjós i puixant, amb la sang alta, que vetla màtries i obre portes a la carn vella; i que mira de prop com es van fent les mans que escriuran els dies.

     Versos que neixen del cos i al cos s’adrecen:

M’he arrabassat de viu en viu el cor
i te l’he deixat sobre l’asfalt,

amb els ulls, el fetge i el sexe

sagnant colors,

pous de fal·leres

i una lluna de metall.

     “Tu ets més de la mar”, diu la poeta, i, efectivament, “Herba negra” incorpora prou saladina per ser volgudament de mar, sobretot en la primera part, que va fent-se “al ritme lent de la mar vella” per acabar dient que “Mai més adéu, sempre arribada”.
     La quarta part del poemari –la segona i tercera flaquegen una mica- és la més física, la més tactual i, per això, més amanyagadora:

Me`n fot de tot,
si puc dansar

amb la teva pell adormida,

recer de dits:

el lloc on sempre

puc colgar els tactes.

     Bona teca i bona i llarga travessia a l’editorial AdiA.

NB: El títol d’aquesta nota l’he manllevat a Glòria Julià tot tenint present els rius de tinta farisea que ha generat el comportament extrem dels bevedors i consumidors de tota mena d’excitants i euforitzants a Magaluf, concretament al carrer de la Punta Balena.

ROSA, NO ESPINA
10.06.2021 | 7.14
ULLS DE GAT
25.10.2022 | 8.09

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.