marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
7 de juliol de 2014
1 comentari
EL TURISME QUE NO COMPENSA
“Demanam que la cobdícia i absència d’escrúpols d’uns pocs empresaris, si és que se’ls pot dir així, no arruïnin la reputació de Mallorca, especialment en un mercat tan important com el britànic, ni l’oportunitat històrica que té Magaluf de recuperar-se d’uns anys de desgràcia. No ens deixeu sols”. Qui així s’expressa és Gabriel Escarrer Jaume, vicepresident de “Meliá Hotels International” en una carta que publica avui el diari “Última Hora” sobre l’afer de les fel·lacions de Magaluf.
En la carta, tot i que consideri que no n’és el moment, recorda que la seva empresa està duent a terme un projecte de reconversió de Magaluf, impulsat juntament amb el Govern de les Illes Balears i l’Ajuntament de Calvià, i en el que Melià, fins ara, ja hi ha invertit més de 80 milions d’euros. Un pla, d’altra banda, que porta un nom tan nostrat com “Calviá Beach”.
Reconec que m’ha sorprès gratament que un empresari hoteler mallorquí força important parli de cobdícia i d’absència d’escrúpols d’altres empresaris del ram. I que situï l’escàndol generat per la publicitat d’una fel·lació en termes empresarials i no d’altra índole. Efectivament, com han dit moltes veus d’ençà de la difusió de les imatges poc edificants, amb tot aquest negoci turbulent, n’hi ha que hi fan calaix. El senyor Escarrer ho té molt clar: «és hora de dir molt alt que no volem aquest turisme, que no ens compensa”. Així, s’allunya definitivament de tot judici ètico-moral i parla, com ha de ser, de transaccions econòmiques.
Dit de passada, que s’hagi sabut qui era l’al·lota de la fel·lació em sembla tan baix i barroer com el fariseisme que ha seguit -i segueix- aquest afer. Per què no se cerca la identitat dels joves emmoixats perquè passin a formar part de l’escarni?
De tota manera, hem de convenir, senyor Escarrer que, tot i acceptar que les generalitzacions són perilloses, l’empresariat hoteler mallorquí, així a l’engròs i sense fer distincions ni roïssos, ha estat cobdiciós a bastament i mancat d’escrúpols, sobretot en termes paisatgístics i mediambientals. De la depredació del medi natural exercida per aquests hotelers d’ençà de l’esclat del turisme d’espardenya, senyor Escarrer, ningú no en dubta. I ha estat tan gran i destructora que fins i tot se n’ha encunyat un mot que ens distingeix tant, als mallorquins, com aquestes pràctiques empresarials que tant criticam ara: la balearització.
Deixarem per altres ocasions -tampoc no n’és l’hora- l’interès que han mostrat els empresaris hotelers mallorquins per la cultura de l’illa i per la seva llengua.
Finalment, em sembla magnífic i fins i tot consolador, senyor Escarrer, que es llanci a la jugular dels empresaris que «converteixen aquest destí [Magaluf] als ulls del món enter en el paradigma del turisme més detestable, bruit i insà», però d’aquí a «podríem decidir per votació popular que poden endur-se’n també el nom del carrer, una marca que tant han injuriat», hi va una passa important. Perquè supòs que aquesta mena de referèndums no els veu bé o directament els nega per a qüestions més substancioses i capitals que no aquesta.
Reconec que m’ha sorprès gratament que un empresari hoteler mallorquí força important parli de cobdícia i d’absència d’escrúpols d’altres empresaris del ram. I que situï l’escàndol generat per la publicitat d’una fel·lació en termes empresarials i no d’altra índole. Efectivament, com han dit moltes veus d’ençà de la difusió de les imatges poc edificants, amb tot aquest negoci turbulent, n’hi ha que hi fan calaix. El senyor Escarrer ho té molt clar: «és hora de dir molt alt que no volem aquest turisme, que no ens compensa”. Així, s’allunya definitivament de tot judici ètico-moral i parla, com ha de ser, de transaccions econòmiques.
Dit de passada, que s’hagi sabut qui era l’al·lota de la fel·lació em sembla tan baix i barroer com el fariseisme que ha seguit -i segueix- aquest afer. Per què no se cerca la identitat dels joves emmoixats perquè passin a formar part de l’escarni?
De tota manera, hem de convenir, senyor Escarrer que, tot i acceptar que les generalitzacions són perilloses, l’empresariat hoteler mallorquí, així a l’engròs i sense fer distincions ni roïssos, ha estat cobdiciós a bastament i mancat d’escrúpols, sobretot en termes paisatgístics i mediambientals. De la depredació del medi natural exercida per aquests hotelers d’ençà de l’esclat del turisme d’espardenya, senyor Escarrer, ningú no en dubta. I ha estat tan gran i destructora que fins i tot se n’ha encunyat un mot que ens distingeix tant, als mallorquins, com aquestes pràctiques empresarials que tant criticam ara: la balearització.
Deixarem per altres ocasions -tampoc no n’és l’hora- l’interès que han mostrat els empresaris hotelers mallorquins per la cultura de l’illa i per la seva llengua.
Finalment, em sembla magnífic i fins i tot consolador, senyor Escarrer, que es llanci a la jugular dels empresaris que «converteixen aquest destí [Magaluf] als ulls del món enter en el paradigma del turisme més detestable, bruit i insà», però d’aquí a «podríem decidir per votació popular que poden endur-se’n també el nom del carrer, una marca que tant han injuriat», hi va una passa important. Perquè supòs que aquesta mena de referèndums no els veu bé o directament els nega per a qüestions més substancioses i capitals que no aquesta.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els poders públics faran el que vulguin, però desprès que no es queixin del que han sembrat. A Barcelona, a Mallorca o a Pamplona.
Atentament