La senyora Dora fa horari d’estiu i només treballa els horabaixes. Hi té dret, és clar, com tothom. Així ho fa públic a la pàgina d’anuncis classificats, secció massatges, del diari amb més tirada de la contrada. Espera que qui llegeixi l’anunci la cridi al telèfon fix que assenyala. Damunt el seu anunci n’hi ha
Matas ja és a la presó de Segòvia i mentre molts es demanen per què ha escollit aquest penal, hom no pot evitar pensar que, d’allí, de la presó vella, el 5 d’abril de 1976, se n’escaparen 29 presos polítics. Una fugida massiva que no acabà gens bé, ja que sols quatre varen poder passar
No m’agrada veure a la presó representants del meu país, per molt que no hi creguessin. No m’agraden gens les presons ni veure’m estafat i enganyat per qui havia de vetllar pels interessos de tots i no per engreixar els seus comptes corrents, amb l’agreujant que ho han fet traint la confiança ciutadana i abusant
Avui fa 264 anys que morí a Leipzig Johann Sebastian Bach després d’haver dictat a un dels seus gendres i alumne la seva darrera composició, “Vor deinen Thron ich”. I de deixar inacabada l’”Art de la fuga” per testificar que res no és finit perquè tot plegat és un fantasieig exquisit comptades vegades -i si
Carles Capdevila, a l’Ara Diumenge d’avui, 27 de juliol, entrevista Norman Manea (Bucovina, Rumania, 1936), escriptor romanès, novaiorquès per raons d’exili. Jueu, en ple nazisme, amb només 5 anys, va ser confinat a un camp de concentració amb tota la seva família. Tot i que de jove s’identificà amb el comunisme, aviat se’n desenganyà. El
El dissabte és el dia de la setmana més divertit, com totes les coses, estats i circumstàncies que escapen del dualisme més estantís: no és totalment feiner ni se’l pot considerar festiu del tot, si és que no ets jueu. L’expressió “dissabte anglès” durant un temps era d’ús corrent i es referia a aquells dissabtes
Els triomfs se celebren amb crits exultants i amb atabalaments de la paraula en els casos d’exaltació més moderada. Els fracassos, els desenganys i les tragèdies amb totes les seves magnituds, amb el silenci. Davant fets, esdeveniments o accidents que sembren desgràcia i torbament arreu, apel·lam al silenci, com si callant s’atenuàs el dolor propi
Cada ciutadà de l’arxipèlag balear paga a l’Estat 1329 euros més dels que rep a través dels serveis que aquesta administració li presta. A qualsevol altre lloc del món, aquest fet escandalós -corroborat pel propi Estat- és conegut com espoli; aquí, com a contribució al Fons de Compensació Interterritorial. A qualsevol altra banda del món,
L’inefable vicepresident del Govern de les Illes Balears, Antonio Gómez, digué ahir, tot publicitant els 3,3 milions d’euros que es destinaran a programes d’atenció i acollida per a drogodependents del Projecte Home, que: “sempre hi haurà recursos per donar suport a les persones més necessitades”. No és cert, és clar; és una mentidota pudenta que,
Avui dimarts, 22 de juliol, el jutge Santiago Vidal serà a Can Alcover, a les 19,30 h, per parlar del seu llibre “Els set pecats capitals de la justícia” i del procés emancipatiu del Principat a partir de la seva experiència com a redactor d’una futura Constitució per a una Catalunya independent. L’acte està organitzat
Avui, 18 de juliol, data indeleblement negra, el cap de manteniment de l’Edifici, quan encara no són les sis del matí i pensa que ha de pensar a felicitar la seva fillola Marina, en sortir de l’ascensor encén el llum del corredor de la cinquena planta, la de la direcció, i veu una cuca molla
Enguany se celebren els 20 anys de la mort del professor, traductor, crític literari i poeta Miquel Dolç i Dolç (Santa Maria, 1912 – Madrid, 1994). Per reviure’l, l’Obra Cultural Balear organitzà un acte-col·loqui dimarts passat, dia 15, a Can Alcover, en el que l’historiador santamarier Mateu Morro i el periodista Ferran Aguiló parlaren dels
El desembre de l’any passat, Jorge Campos Asensi, president de la Fundación Nacional Círculo Balear, denuncià l’Obra Cultural Balear per un presumpte delicte contra la Hisenda Pública i de falsedat documental en la gestió de la Caixa de Resistència de l’Assemblea de Docents. Per això, el 18 de desembre de 2013, tres agents del
A Can Gazà, a l’albada, d’una ràdio d’algun dels residents més matiners se sent Norah Jones cantant “Sunrise”. Excel·lent manera de començar el dia. Desemperesir-se entre els animals de la granja que esperen l’àpat amb desfici, és un luxe a l’abast de pocs esperits sibarites. A Norah li sembla que la matinada fa estada
Venia amb la motxilla plena d’andròmines i la camisa de cotó arromangada tall de colzes i oberta fins al llombrígol. Compareixia els estius i adesiara, com tots els esperits de bonastrugança, semblant una nosa treta de les golfes, tanta de pols acumulava a les celles. Pel seu matoll de pèl gris en rebel·lia no hi