marginàlies

Avui, dia 30 de juny, ens trobam aquí membres i representants de més d’una vintena d’associacions juvenils de Mallorca per refermar el nostre compromís de treball i estima vers la llengua pròpia de la nostra Illa, la catalana. Llengua, que a hores d’ara, està essent malmesa, oprimida i vexada per les institucions i mal governants que, teòricament, han de vetllar per la seva protecció i difusió i haurien de ser un exemple per la resta de la ciutadania.

Actuacions com la reforma de la llei de funció pública, la bilingüització dels premis Ciutat de Palma, l’eliminació dels dinamitzadors lingüístics, l’aplicació del projecte de Tractament Integral de Llengües i la LOMQE, la llei de símbols, el tancament de Radio Televisió de Mallorca i la castellanització d’IB3, la castellanització dels topònims propis de les nostres illes, així com tots els menyspreus acumulats del govern actual són un petit exemple de la repressió que s’està duent a terme a hores d’ara.

Per aquest motiu volem cridar prou. Prou als atacs al català, prou d’idees pseudolingüístiques, fragmentàries i mal intencionades, prou de reials decrets que l’únic que cerquen és eliminar la nostra llengua de tots els espais públics, espais que durant molts d’anys s’han anat recuperant gràcies a l’esforç d’un nombre incomptable de ciutadans i ciutadanes i la voluntat d’uns governants que decidiren fer front comú per apostar per un model lingüístic de convivència. Prou marginació dels seus parlants, prou de persecució a tots aquells grups que la defensen, prou de governants plens de ràbia cap a la seva llengua i els seus parlants.

Nosaltres, els i les joves de Mallorca que aquí estam, som tots els docents, pares, mares i alumnes que es van sacrificar per lluitar per una educació pública, de qualitat i en català, som els docents i centres expedientats, som totes aquelles persones que han estat menyspreades per raó de llengua, som els nostres padrins, padrines, pares i mares que no la pogueren aprendre, som les més de les 100.000 persones que sortiren al carrer el 29 de setembre, som en Jaume Bonet, en Tomeu Amengual i en Jaume Sastre i el seu pols contra un govern sord i cec, som les Encausades de la conselleria i la seva acció pacífica que s’ha volgut criminalitzar, som aquelles persones que no poden fer servir la seva llengua a la sanitat i la justícia, som els milers de persones anònimes que dia a dia treballem per aconseguir la normalització total de la llengua catalana en el seu territori lingüístic.

Però també som aquí per tornar a reafirmar els nostres valors com joves i societat organitzada a favor de la llengua catalana i totes les seves variants dialectals. Objectius com la plena normalització lingüística són realitats de cada vegada més necessàries dins un món globalitzat i multicultural on la llengua pròpia dels territoris es converteix en el nexe d’unió per tots els ciutadans i ciutadanes. Som el futur de la nostra llengua per això ara, en temps present, lluitam des de les diferents associacions, col·lectius i plataformes perquè la nostra llengua arribi a l’estatus que es mereix i, perquè en un futur proper, la nostra tasca ja no sigui necessària en matèria lingüística.

Sabem que la nostra tasca, com una llavor que hem d’ajudar a germinar, no serà curta ni senzilla, però com va dir Joan Alcover “sabem que la soca més s’enfila quan més endins pot arrelar”. Per aquesta raó continuarem el camí que vàrem emprendre tots plegats fa ja un bon grapat d’anys en defensa de la llengua, cultura i territori de Mallorca.

Visca Mallorca!