marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
5 de juliol de 2014
0 comentaris
LA FORÇA DE LES INQUIETUDS DE CLIMENT GARAU
El proper 25 d’octubre, Climent Garau i Arbona farà 90 anys. I els farà a Son Pastor, “un sis-cents metres quadrats de casa per a un home sol. Es tracta d’un casalot antic condicionat per poder-hi viure un home sol, com jo, que vénc de temps molt rancis i estimats, i malaveig entendre com va el món, avui per avui”. Així ho expressa en el seu “Fil de memòria” que Lleonard Muntaner edità el 2008.
Tanmateix, la solitud de Ciment Garau no és anacoreta ni absoluta: pel mític Son Pastor, a Bunyola, hi passa molta gent, molts amics, i ell n’hi convida d’altres per fer tertúlia i parlar d’allò que més l’enderia: la pàtria nostra i la pàtria de l’home. Per anys que faci, mai no perdrà aquest avès escodrinyador (de professió és analista clínic); aquesta benvolguda dèria per cercar sempre i sense defallença possibles respostes a les preguntes que no deixen de punyir-lo, d’esperonar-lo, de provocar-li reflexions pregones. Admirable és la lucidesa amb què tracta qualsevol qüestió que posi en entredit o distregui el seu productivíssim i assenyat pessimisme.
Cada any, a casa seva, organitza un cicle de trobades en petit comitè per tractar tota mena de qüestions que tenen a veure amb el país i amb els països nostres, i amb l’home i el seu esperit. En acabat la tertúlia, convida a sopar els assistents. El sopar, és clar, l’ha fet ell.
Ahir em convidà a mi a parlar de sobiranisme, del procés principatí i de quan l’illa nostra o les altres començaran el seu. I en acabat, tragué les sopes que havia preparat expressament per als assistents i continuàrem la conversa.
Sentint la seva veu baixa i mansueta, però tan categòrica i plena de seny, t’envesteix una enveja tan sana que per tu voldries la meitat de la seva força de les seves inquietuds. I als seus noranta anys…
Cada any, a casa seva, organitza un cicle de trobades en petit comitè per tractar tota mena de qüestions que tenen a veure amb el país i amb els països nostres, i amb l’home i el seu esperit. En acabat la tertúlia, convida a sopar els assistents. El sopar, és clar, l’ha fet ell.
Ahir em convidà a mi a parlar de sobiranisme, del procés principatí i de quan l’illa nostra o les altres començaran el seu. I en acabat, tragué les sopes que havia preparat expressament per als assistents i continuàrem la conversa.
Sentint la seva veu baixa i mansueta, però tan categòrica i plena de seny, t’envesteix una enveja tan sana que per tu voldries la meitat de la seva força de les seves inquietuds. I als seus noranta anys…
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!