marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
11 de juliol de 2014
0 comentaris
EL RETRAT REIAL, LA PRESIDENTA INCREÏBLE I EL CONSELLER TRENCAPINYONS
L’article 85.2 del Reial Decret 2568/1986, que aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, diu textualment que: “En lloc preferent de la sala de sessions estarà col·locada l’efígie de S.M. El Rei”. S’han donat casos d’ajuntaments que retiraren aquesta efígie reial i, responent a sengles denúncies, distintes sentències judicials n’han ordenat la restitució al·legant que l’autonomia local -i els nostres Consells hi pertanyen- no són expressió de sobirania, raó per la qual s’hi ha de fer notar la supremacia de l’Estat. No fotem!
Tan pocs dies té el regnat de Felip VI que el Consell de Mallorca encara no ha pogut penjar “en lloc preferent” l’efígie felipsisenenca, però la increïble presidenta Maria Salom decidí ahir suplir-la per una fotografia casolana (15×21 cm?) en marc de plata que plantà just davant ella. Aquesta ridiculesa, befa, o xaronada que provoca una insuportable vergonya aliena la prengué, diuen les cròniques, per evitar que li impugnassin l’aprovació de l’aplicació del mecanisme previst per la nova Llei del sòl perquè els ajuntaments puguin legalitzar durant els tres propers anys les edificacions il·legals construïdes en sòl rústic que tinguin més de vuit anys d’antiguitat i sobre les quals no hi pesi cap expedient de disciplina urbanística.
No som jurista ni entès en procediments politicoadministratius però em costa de creure que es puguin impugnar acords per manca d’efígie reial. I si és possible, anim als grups de l’oposició a impugnar el plenari d’ahir per burla i escarni al rei dels espanyols: molt pitjor és la manca de decòrum de la increïble Maria Salom que l’absència de retrat regi.
Tanmateix, però, aquesta pallassada és ridícula si la comparam amb la ignominiosa negativa del Partit Popular, que dicta en el Consell, a condemnar els militars colpistes del 1936 i la dictadura franquista, i a donar suport econòmic a l’exhumació de fosses comunes.
I si el talant grollerament xarlotenc de la increïble presidenta Salom frega la irracionalitat, la verba ofensiva del seu lloctinent trencapinyons Jaume Juan Garcia, conseller executiu de Presidència, són escopinades i ganivets contra l’honorabilitat dels que lluitaren pels valors democràtics i ho pagaren amb la presó, l’exili, la depuració o la mort. Aital politicastre ebri de dolenteria etzibà a l’oposició: “Mentre les potències europees en set anys tancaren les ferides de la Segona Guerra Mundial, vostès fa 75 anys que obren ferides”.
Voler reparar injustícies i il·legitimitats, i voler trobar les restes d’aquells que foren assassinats pel feixisme impune és obrir ferides, per aquesta llumenera de conseller executiu. En un país democràticament madur i èticament irreprotxable, qui pensa i s’expressa així no ocuparia mai de mai cap lloc de representació pública.
No som jurista ni entès en procediments politicoadministratius però em costa de creure que es puguin impugnar acords per manca d’efígie reial. I si és possible, anim als grups de l’oposició a impugnar el plenari d’ahir per burla i escarni al rei dels espanyols: molt pitjor és la manca de decòrum de la increïble Maria Salom que l’absència de retrat regi.
Tanmateix, però, aquesta pallassada és ridícula si la comparam amb la ignominiosa negativa del Partit Popular, que dicta en el Consell, a condemnar els militars colpistes del 1936 i la dictadura franquista, i a donar suport econòmic a l’exhumació de fosses comunes.
I si el talant grollerament xarlotenc de la increïble presidenta Salom frega la irracionalitat, la verba ofensiva del seu lloctinent trencapinyons Jaume Juan Garcia, conseller executiu de Presidència, són escopinades i ganivets contra l’honorabilitat dels que lluitaren pels valors democràtics i ho pagaren amb la presó, l’exili, la depuració o la mort. Aital politicastre ebri de dolenteria etzibà a l’oposició: “Mentre les potències europees en set anys tancaren les ferides de la Segona Guerra Mundial, vostès fa 75 anys que obren ferides”.
Voler reparar injustícies i il·legitimitats, i voler trobar les restes d’aquells que foren assassinats pel feixisme impune és obrir ferides, per aquesta llumenera de conseller executiu. En un país democràticament madur i èticament irreprotxable, qui pensa i s’expressa així no ocuparia mai de mai cap lloc de representació pública.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!