Per ventura tot depengui
d’escriure tal com ho dicta
el seny de la insensatesa
i de navegar a lloure
pels intersticis de l’ànima
convertida en paret seca.
La força de la mentida
marceix l’alè de les roses
i l’aigua de la badia,
que rebutja naus i nautes.
En la rojor del capvespre
rellueixen les maragdes
dels fills naturals dels dèspotes
i la bogeria encesa
de l’orquídia que crea
la rosada de les albes.