(Aquest apunt tanca la sèrie que vaig començar fa vint dies aquí dedicada a aquest escriptor i a la seva darrera novel·la.) Un home pinta damunt d’un mur. El punt des del qual l’observem només ens permet veure el seu clatell en primer pla i una mica més enllà, un pèl desenfocada, la seva mà armada amb un pinzell amb el qual aplica colors i retoca amb
(La sèrie comença aquí) Fa tres o quatre anys, quan semblava que els llibres electrònics estaven a punt d’irrompre amb força en el mercat, vaig escriure en alguna banda que una de les gràcies que li trobava a l’invent era la possibilitat de complementar el text amb apartats en els quals l’autor s’adrecés al lector posant-lo en
Benvolgut senyor, Fins no fa gaires hores aquesta carta hauria tingut un inici molt diferent ja que m’hauria adreçat a vostè amb un “Benvolgut Molt Honorable President”, que és el tractament que des del punt de vista institucional li correspon. També hauria fet servir el “vos” –un recurs de respecte que m’encanta i que defenso aferrissadament– per comptes del “vostè” que en aquesta ocasió utilitzaré. Potser tot plegat li semblaran manies, petites vanitats del llenguatge,
(La sèrie comença aquí) “Fora del temps” és el títol del setè article de “Focs perdurables”, el corresponent al número de juliol i agost de 2009 de la revista “L’Avenç”. Comença amb unes frases significatives: “La mort m’obsessiona. Des de sempre. No en tinc por, crec; n’he estat ben a prop i no era precisament la
(La sèrie comença aquí) El conjunt d’articles “Focs perdurables” va sortir publicat a la revista “L’Avenç” en els onze números de l’any 2009. És a dir, per l’època que calculo que Manuel Baixauli començava a donar forma a les primeres versions de “La cinquena planta”. Abans d’entrar en detalls crec que val la pena fixar-nos en el fet que tres dels articles de
Uns pares estan molt amoïnats perquè el seu fill de 9 anys encara és l’hora que digui un sol mot. Tots els metges als quals han acudit els han dit el mateix: “Aquest noi és absolutament normal. Tranquils, que ja parlarà”. Un dia, tot sopant, el noi demana: “Em passeu la sal, sisplau?”. Gran sorpresa dels presents “Parles!!!! ¿Com és
Hola, gent de bé. Gent de be baixa, és clar. Ja hi tornem a ser. Ara és l’hora. Han estat unes hores de silenci i d’invisibilitat que ja s’han acabat. La nova plataforma dels Blocs de MésVilaweb és, doncs, una realitat i ja tenim a punt la nova eina per continuar explicant les batalletes habituals i, sobretot, totes les que
Estimat lector,Aquest apunt que ara mateix estàs llegint tindrà una existència pràctica molt efímera. De fet, el seu contingut té tot el sentit del món si el llegiu avui -dijous 17 d’abril- o demà fins a les 3 de la tarda. Després deixarà de tenir-lo, el sentit, tot i que no l’esborraré pas i quedarà instal·lat en
(La sèrie comença aquí) El dia 20 de gener d’enguany vaig rebre un correu electrònic de Manuel Baixauli adreçat a una llista general de contactes seus en el qual ens deia: “Em fa goig dir-vos que acaba de nàixer una nova criatura meua, de paper. Es diu La cinquena planta, i serà a les llibreries a partir del pròxim dijous, dia 23.”(n’hi
(La sèrie comença aquí) Si la memòria no em falla, doncs, Manuel Baixauli i jo ja no ens hem tornat a veure més des d’aleshores. Això no vol dir que no hàgim estat en contacte per via postal o electrònica. Sense anar més lluny un dia del mes de juny d’aquell 2008 em va arribar el dibuix de
(La sèrie comença aquí) La primera notícia de l’existència d’un escriptor valencià, de Sueca com Joan Fuster, que es deia Manuel Baixauli i que, de fet, al que aleshores es dedicava era a fer de pintor em va arribar fa uns quants anys. Quinze, més exactament. Va ser quan editorial Columna em va enviar un paquet de novetats entre les
A part de les que es deriven del noble ofici de fer d’avi, hi ha dues activitats a les quals m’estic dedicant de manera força intensa des que a finals de l’any passat vaig entrar en la feliç confraria dels jubilats: llegir sense presses, al ritme que em demana el cos; i endreçar, classificar i seleccionar la
Aquesta preciosa imatge que veieu a l’esquerra va ser presa pel fotògraf David Fernández des del mateix escenari del Canet Rock quan Joan Dausà i els músics del seu grup saludaven al públic després de la seva actuació. Eren les 8 del vespre i ja dóna testimoni de la gentada que a aquella hora havia arribat al Pla d’en Sala. La foto m’ha
Fa unes setmanes em va arribar notícia que el poeta menorquí Ponç Pons acabava de publicar un llibre d’aforismes poètics i com que d’aquest autor ja havia llegit llibres anteriors que m’havien satisfet molt vaig fer el que calia: anar a comprar-lo, llegir-lo, quedar encantat… i explicar-ho.Això darrer perquè, a part d’aquest Bloc, tinc la immensa sort de disposar d’alguna tribuna pública per donar a
Potser ara algú s’enfadarà amb mi o, com a mínim, m’etzibarà un matisat “poca-solta” però no us vull enganyar: el programa d’exposicions, activitats i publicacions relacionades amb la commemoració dels tres-cents anys del 1714 ja em comença a embafar una mica. Algú em dirà, amb raó, que no tinc cap obligació de seguir fil per randa tot el calendari d’ofertes