A les vuit del capvespre del dia de la Mare de Déu Assumpta –o Assumpció de la Mare de Déu- acabava de llegir “1Q84”, d’Haruki Murakami, Empúries, 2011. M’ha interessat, si va a dir ver. De fet, aquesta tendència murakamiana a topar-se amb la fragilitat dels esgarriats de tota mena, em desvetlla una curiositat gens
Jo també era al parc de n’Hereveta de Porreres, divendres passat, per veure, escoltar i sentir Manel i Antònia Font. I en vaig sortir reconfortat, així de contundent. Si no fos per la mesura que ens inculcaren de ben menuts, diria que pletòric i tot. Són directes molt potents, els d’aquests dos grups, que no
Dels alguers profunds n’emergiran les illes que han d’apaivagar l’ànsia de glòria tant de temps naufragada
Ben d’hora estira la tovallola a Cala Torta. Tan dematí, només l’acompanyen tres parelles. L’aire que entra, es diu, evitarà tímidament, almenys ran de mar, la xafogor que s’intueix. No hi pensa estar molta estona, a l’arenal -un parell d’hores, com a molt- perquè no li agraden gens les aglomeracions i encara menys l’olor penetrant
Ahir, l’Obra Cultural Balear presentà les al·legacions de l’Avantprojecte de modificació de la Llei de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears que ha elaborat el Govern de l’arxipèlag per tal que el català deixi de ser requisit per accedir a l’Administració o per ocupar-hi un lloc de treball. Aquestes són:
Quan el dol per la mort d’Alexandre Ballester encara no ha remès substancialment, se’n va Bartomeu Fiol. Massa somada per a espatlles molles. El passat 5 de maig vaig publicar ací una crida a la lectura de “Carants”, la quarta lliurança de la seva obra poètica (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/196198) que ell tingué l’amabilitat de llegir i d’agrair-me,
De la pell morta en cau l’aroma dolça de les mentides, els parracs de les virtuts que han fet malbé l’anyada. Es trenca la mar en els talls dels ganivets. Els penya-segats es beuen tota la llum que els illencs foragiten.
Dinar de bullit -sense carn- amb trampó és un dels delits estivals que cal acomplir i que cap restaurant d’aquesta illa assetjada per la lletjor no incorpora a la carta. L’hortalissa es pot coure al vapor i fins al punt just, és clar. Addicionalment s’hi pot acompanyar un ou igualment bullit. I l’oli ha de
La lleugeresa de roba que imposa l’estiu, sembla que es transmet als continguts dels diaris. Alguns redueixen el nombre de pàgines i aprimen –s’usa molt, ara mateix, aprimar des d’administracions públiques a cossos o a pressupostos- les redaccions i el rigor dels redactats. Fa unes dècades feien fortuna les “serps d’estiu”, de les que en
S’ha fet endins l’embat quan engega el cedé “Alegria”, d’Antònia Font, i, per resoldre un dubte, va directament a la darrera cançó: Cau d’un arbre sa llavor / després en surt un altre de millor, / és sa vida que segueix / ja sé que és increïble però així és… Va per apagar el televisor,
Surt d’una llonga becaina que l’ha menat fins a les primeres llums del crepuscle. Davant ell, la televisió engegada que li mostra el somriure encuriosit d’una nyu que acaba de parir sota una solana ofegadora. Desconsolada ment que conhort enlloc no troba, pensa mentre el nyu parit fa les primeres passes de gambirot. Una reportera
A Can Gazà estam de dol: ha mort n’Andreu i a casa, com volia. El febrer va fer tres anys que hi ingressà, temps durant el qual ha demostrat a bastament que era un extraordinari ferrer. Abans que la inanició el prengués, treballà uns anys a Líbia. No en sabem gaire, de les seves cuites
Ahir dimarts, a les 20,30 h, l’Obra Cultural Balear i la Penya Barcelonista Els Tamarells, amb el suport de l’Ajuntament de Felanitx i la Penya Barcelonista de Porreres, convidaren al Mollet d’en Pereió, a Portocolom , el periodista Joaquim M. Puyal perquè parlàs del seu llibre Aicnàlubma, això és, la visió puyaliana panoràmica dels mitjans
Comença l’agost amb la badia plena d’ociosos i llepaires en velers altius que fan els honors al monarca envellit i al seu seguici malfeiner i caríssim. Després d’una setmana de temps autumnal, sembla que la canícula es desempereseix perquè ningú no pugui dir que ha perdut facultats. S’escurcen les festes patronals i majors per manca