marginàlies

Quan el dol per la mort d’Alexandre Ballester encara no ha remès substancialment, se’n va Bartomeu Fiol. Massa somada per a espatlles molles. El passat 5 de maig vaig publicar ací una crida a la lectura de
“Carants”, la quarta lliurança de la seva obra poètica (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/196198) que ell tingué l’amabilitat de llegir i d’agrair-me, fent palesa un cop més la seva infinita generositat. A mesura que anava assaborint les gairebé quatre-centes pàgines de text, anava prenent notes que, a la fi, acabaren en sis tankes. Les hi vaig lliurar i me’n féu unes apreciacions rigoroses, com sempre, que guard com a lliçó i, ara, com a memòria. Que en Tomeu s’hagi fet fonedís
per sempre ens obliga a llegir-lo més i amb més cura.

TANKANT CARANTS

Per a
Bartomeu Fiol

1

Els horabaixes

dels diumenges es feren

per pescar versos,

per encalçar poemes

entorcillats, burxetes.

 Lentament passa

el tren deixant la ciutat

i el nin li fa adéu.

Tan petit i ja comprèn

que amb el temps no anam enlloc.

 3

Necessita un cos,

la vida, per no ser frau.

Els absents i els morts

que ens vigilen l’estupor

bé que ho testimonien.

Si la llibertat

esclavitza, no és segur

que la veritat

ens alliberi del gust

de les seves proclames.

 5

La victòria

ordena, reglamenta,

fixa i divideix;

exacerba la calma,

engata i contamina.

Nombrosos jornals

de feinota feixuga

ha costat ben dir

senzillament i clara

que ens falta llum i tinta.

Palma –
Barcelona

1-3 de maig
de 2011