marginàlies

Dinar de bullit -sense carn- amb trampó és un dels delits estivals que cal acomplir i que cap restaurant d’aquesta illa assetjada per la lletjor no incorpora a la carta. L’hortalissa es pot coure al vapor i fins al punt just, és clar. Addicionalment s’hi pot acompanyar un ou igualment bullit. I l’oli ha de ser generós, mallorquí i d’oliva. És una menja feinera, sana i força lleugera, la més adequada per acarar-se al telenotícies, que avui obre un altre pic amb la inestabilitat de les borses, els informes de l‘agència Standard&Poors i les pertorbacions del deute dels Estats Units, que ha perdut una “A” de les tres que tenia. 

Costa entrar en aquesta mena de notícies d’alta economia. Els mots i les expressions pròpies d’aquest àmbit tan exclusiu i demolidor, a vegades, són críptics: “Prima de risc”, “fiabilitat del deute”, “diferencial del bo”… A segons quines hores i passant per certes boires que enteranyinen la reflexió, semblen versos mals de poeta presumptuós. En fi, costa entrar-hi i fer-te la composició de lloc necessària per entendre aquest terrabastall
global. Més bo d’entendre és l’Avantprojecte de modificació de la Llei de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, iniciativa estrella del govern de José Ramón Bauzá Díaz (quatre accents per a un president insincer) per eliminar el requisit de coneixements de català per a tot aquell que vulgui accedir a la funció pública de l’arxipèlag. L’OCB ja n’ha enllestit les al·legacions que presentarà demà passat i toca fer-hi els darrers retocs. Havent dinat de bullit amb trampó costa menys que entendre Jean-Claude Trichet, John Chambers i companyia.