marginàlies

La lleugeresa de roba que imposa l’estiu, sembla que es transmet als continguts dels diaris. Alguns redueixen el nombre de pàgines i aprimen –s’usa molt, ara mateix, aprimar des d’administracions públiques a cossos o a pressupostos- les redaccions i el rigor dels redactats. Fa unes dècades feien fortuna les “serps d’estiu”, de les que en destacava el monstre del llac escocès Ness. Enguany, però, no cal acudir a la criptozoologia per omplir periòdics: en tenen prou amb el risc de fallida d’Itàlia o de l’Estat espanyol, la rebaixa del deute públic dels Estats Units, els nerviosisme de les borses mundials, els deutes del Govern de les Illes o les properes eleccions de novembre. 

A Mallorca, no obstant, els agosts dels diaris s’omplen amb les flaires de la gent “guapa” –dir-li jet set sembla que ha caigut en desús- que passa per l’illa. Amb això i amb un poc d’allò de les festes dels pobles, van fent diaris de tensió lleugera, de pas còmode i sense gaire trànsit. I tanmateix hom no pot resistir la impulsió de comprar-los ni que sigui per descobrir-hi un què, per menut que sigui. Jo, avui, en aquest diumenge xafogós,
he trobat un què a doble pàgina –sense cap espai publicitari- al diari “Ultima Hora”. Es tracta d’una entrevista a l’hoteler Gabriel Escarrer, president de Melià Hotels International (http://ultimahora.es/mallorca/noticia/noticias/local/mallorca-necesita-limpiar-su-imagen-y-debe-reinventarse.html). Es tracta d’un diàleg centrat essencialment en el turisme tot i que tant d’espai permet fregar la política. No vol parlar de Rodríguez Zapatero perquè està
pràcticament “de sortida”. En canvi de José Ramón Bauzá Díaz (el president dels quatre accents) n’espera “coordinació, lideratge i col·laboració entre allò públic i allò privat”. A més, considera una gran notícia el seu “pla d’austeritat i retalls de l’Administració i en les empreses públiques, i en la despesa corrent”. Més
adhesió, impossible. També opina de la imatge de Mallorca en l’exterior. Creu que el terme “balearització” és injust perquè “segons els informes de Greenpeace sobre l’estat del litoral espanyol es dedueix que la costa de les Balears està molt menys urbanitzada que altres costes”. Per això, advoca per “fer les coses bé, però simultàniament necessita comunicar millor, netejar la seva imatge i llançar un profund pla de comunicació i reposicionament a nivell internacional”. I quina imatge dóna Mallorca perquè calgui netejar-la amb tanta peremptorietat? No ho explica el senyor Escarrer, però lligant-ho amb la depredació a què al·ludeix en la mateixa resposta, sembla voler dir que hem de fer net dels elements crítics amb el consum abusiu del territori. Si el model turístic que lidera el senyor Escarrer ha fet neteja de la cultura pròpia, sembla lògic que vulgui, també, foragitar els crítics del seu model que, a parer seu, és l’únic possible. I ens renya, al final, als mallorquins, perquè, tot i seguint sent simpàtics, “hem perdut gran part de la nostra fama d’hospitalaris i simpàtics, degut a què en algun punt hem començat a confondre servei amb servilisme”. Vol dir que allò que
els turistes demanden com a servei, nosaltres els mallorquins ho entenem com a servilisme? O que el servilisme amb què vénen alguns turistes no troba més resposta nostra que el mer servei? Per reblar el clau, el senyor Escarrer proclama que “la Casa Reial ha donat a Balears molt més del que mai no els podrem agrair”. No en fa un gra massa? No frega el servilisme, aquesta asseveració? Vol dir que amb la reialesa, els mallorquins som  sulls? I ells amb nosaltres?