marginàlies

Ahir dimarts, a les 20,30 h, l’Obra Cultural Balear i la Penya Barcelonista Els Tamarells, amb el suport de l’Ajuntament de Felanitx i la Penya Barcelonista de Porreres, convidaren al Mollet d’en Pereió, a Portocolom , el periodista Joaquim M. Puyal perquè parlàs del seu llibre Aicnàlubma, això és, la visió puyaliana panoràmica dels mitjans de comunicació i l’efecte que ens causen. Tomeu Martí, coordinador de l’OCB, encetà la vetllada recordant que Puyal és doctor en lingüística per la UB, llicenciat en Filologia Romànica per la mateixa universitat i llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB. A més, és membre de la  Secció Filològica de l’IEC des del 2009 i doctor Honoris Causa per la Universitat Rovira i Virgili. 

Recordà Martí que, en aquest text, Puyal proposa restituir l’interès de les persones en la prioritat de l’activitat mediàtica, per la qual cosa s’imposa canviar el model actual televisiu basat en el negoci de la indústria per un altre que respecti escrupolosament els drets del receptor, tot situant l’individu en el centre del sistema. És clar que també es parlà –i molt- del Barça i de les seves retransmissions radiofòniques. Puyal féu referència als seus inicis en la cadena SER i com al 1976 començà a radiar partits de futbol en català i decidí emprar aquesta llengua en exclusiva en l’exercici de la seva professió. Recordà també que, en temps del dictador, en determinades hores, totes les emissores estatals havien de connectar amb Ràdio Nacional de España per emetre el “diario hablado de Radio Nacional de España”. Tot seguit, el locutor, engoladament, informava l’audiència de l’hora que era “en la Puerta del Sol de Madrid”, tota una declaració franquista d’intencions. Més d’un de la gernació que es congregà al Mollet d’en Pereió per escoltar Quim Puyal, en parar esment en aquest control absolut de la informació que exercia la dictadura de Franco, pensà en com serà a partir d’ara IB3, ràdio i televisió, sota el control absolut del conseller de Presidència del Govern de les Illes Balears. És ben probable que amb el nou director general, Antonio Gómez (que no atresora cap més qualitat per fer-se càrrec de l’ens públic de comunicació que ser membre del Partit Popular) els actuals espais d’aquesta cadena fins ara pública també comencin amb un “diario hablado” donant l’hora del rellotge del Consolat; perdó del “Consulado”.
Miserable. En fi, que el temps que tots fruirem amb Joaquim M. Puyal i Ortiga durà exactament el temps que d’un partit de futbol. Llàstima que no hi hagué pròrroga! L’OCB aprofità l’avinentesa per reconèixer-li el seu treball incessant per la dignificació del català lliurant-li la mateixa peça escultòrica que lliura als premiats anualment amb el 31 de Desembre.