La decisió del Govern de les Illes Balears, presidit per José Ramón Bauzá Díaz, de nomenar director general de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears (IB3), per dimissió de Pedro Terrassa, el conseller de Presidència, Antonio Gómez Pérez, només es pot qualificar de tupinada. Un tropell democràtic més que se suma a la
Quan parla l’ocell l’interromp el picarol que cerca ovella. Passen de llarg els colors en migrar la veu vella. Les perplexitats i els atzars sempre acaben dictant judici. Amb la vista cansada quequeja la mirada.
Fa no-res Lleonard Muntaner publicà la segona edició de “Toni Roig, un trobador del segle XXI (Biografia i procés vital-musical)”, de Manel Martorell Rodríguez, músic com en Toni i que forma part del grup Al-Mayurqa. L’Ajuntament de Palma en féu la primera edició, que s’exhaurí als pocs dies de ser carrer, a finals de l’any
En 25 anys, els que fa de l’aprovació per unanimitat de la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears, la llengua catalana, pròpia de les Illes, ha aconseguit l’equiparació real i plena amb la castellana, amb la que comparteix oficialitat? Amb paraules planeres, s’ha avançat significativament i ostensible en la seva normalització? Les anàlisi
Acció Cultural del País Valencià informa que el Govern espanyol ha aixecat el veto a la ILP “Televisió sense fronteres. El projecte de llei entrarà a tràmit parlamentari en la sessió del congrés del 13 de setembre. D’aquesta manera, la via de solució positiva per a la censura de TV3 al País Valencià proposada per
Que xipollegi la mirada per la mar de vi i llàgrimes; perquè esdevingui rella, l’acer que cal per veure-hi.
Voltar per Palma un diumenge horabaixa, si fa bo –i ahir feia un dia fantàstic per als qui no anem de sol- és d’aquestes sensacions que no tenen preu. Veure declinar la llum pel carrer de sant Llorenç, passant per davant la casa on nasqué Bartomeu Rosselló-Pòrcel; atenent la precipitació de la claror safranada que
Ja es colgà donant voltes a la paraula sinònim de llanterna o de pila i que no li apareixia. S’adormí per mer esgotament, de tant voler convertir el cervell en molinet. L’inici de la decadència, pensava; el primer graó de la desintegració, es martellejava el magí. I el primer en què ha pensat, just sortir
Quan vaig veure el reclam enganxat a la farola su-vora l’entrada del garatge, reconec que em va entendrí. Primer de tot, perquè, darrerament, a les faroles i als arbres només hi enganxen fotografies de criatures desaparegudes -des de persones a moixets- i algunes ofertes de treballadors en atur. Veure’n una que sortida de l’habitud m’encengué
Descambuixada es lleva la matinada pels efectes dels malsons, que no han concedit cap treva en tota la nit. Empaita la migranya, que barra el pas a la claror que cal per rabejar la closca i el senderi en albades d’aquesta natura. Entra dins un ull el deixant d’una peganya i desenfoca la mirada tot
Una delegació de l’Obra Cultural Balear, formada pel seu president, Jaume Mateu, i pel coordinador de l’Obra Cultural Balear, Tomeu Martí, s’ha reunit avui horabaixa amb el president del Govern de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, i amb el conseller d’Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch. Ha estat la primera presa de contacte de
Fa uns mesos, Edicions Documenta Balear –que, per cert, enguany celebra els seus primers vint anys- presentà “La toponímia de la costa d’Artà”, de Cosme Aguiló (Santanyí, 1950), un text de 382 pàgines (acompanyat d’un atles en devedé) la lectura del qual esdevé tot un goig. Com bé indica Climent Picornell en el pròleg, “en
S’ha aixecat molt d’hora per descriure l’espant de la daina en sentir el tret que no l’ha ferit i l’espant perenne del mussol, i sols ha estat capaç d’escriure que l’odi i l’oi són tan matiners com ell. Escriure amb poca llum no reforça la lletra, deixa escrit a la mala tot seguit. Jocs d’ombres
Acaben de sonar les cinc de la matinada quan entra al taxi i nota bé la frescor de l’aire condicionat. El xofer, molt atent, després de saludar-lo amb veu de Leonard Cohen a punt d’entonar “Suzanne” i de saber on ha d’anar, li demana si li ve de gust un poc de música. És conscient,
S’allita amb la finestra oberta de pinte en ample per aprofitar el més lleu moviment d’aire que inquieti, ni que sigui un instant, la rotunditat de la basca. Cau a l’engròs, la sensació d’ofegor, en plena nit. Tot pensant que les passarà ben magres amb tanta calor, li costa arrancar el son. Per més afegir,