marginàlies

En 25 anys, els que fa de l’aprovació per unanimitat de la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears, la llengua catalana, pròpia de les Illes, ha aconseguit l’equiparació real i plena amb la castellana, amb la que comparteix oficialitat? Amb paraules planeres, s’ha avançat significativament i ostensible en la seva normalització? Les anàlisi i les dades demostren que no. Parem esment, sense anar més lluny, a la llengua dominant en els mitjans de comunicació, en l’administració de Justícia, en els centres que  depenen del sistema sanitari o en les converses del carrer, i veurem que el castellà segueix sent gairebé hegemònic.

En 14 anys –els que fa que entrà en vigor el “Decret de Mínims”- ha minvat gens la competència  lingüística en castellà dels escolars de les Illes Balears? No hi ha cap dubte que no, ans al contrari. Ha fet mal a ningú la mínima potenciació del català duta a terme fins ara com per merèixer les correccions a  la baixa que se li vol aplicar des de les més altes institucions públiques de l’arxipèlag? Sostenir que sí,  que el català ha fet mal, que ha estat nociu socialment, significaria que es viu en una realitat virtual, en un alienament que requereix mà de metge.

Per això, la supressió de departaments, àrees o equips de normalització lingüística del Govern, del Consell de Mallorca o de l’Ajuntament de Palma; l’eliminació dels dinamitzadors lingüístics de Ciutat; el tancament d’Ona Mallorca i la Televisió de Mallorca; l’avantprojecte perquè el català deixi de ser requisit per accedir  a la funció pública, entre d’altres mesures repressores de la llengua catalana, obeeixen simplement i pura a  factors ideològics. Dit d’una altra manera: al Partit Popular no li importa gens el coneixement, l’ús, la difusió i el prestigi de la llengua pròpia de les quatre illes, que no és altra que la catalana. Per al Partit Popular la nostra llengua no ha de passar de ser l’expressió d’un indigenisme que cal ser superat; una anomalia que cal dur fermada curta i amb poca palla perquè posa en perill la uniformització estatal que el  partitpopularisme vol imposar; això tan ranci i anacrònic d’una nació i una sola llengua. I és per aquests motius que es pot afirmar que el Partit Popular legisla i regula contra els interessos de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera. Diríem, per això, que el Partit Popular governa apedregant les pròpies teulades. Així, el Govern de les Illes Balears presidit per José Ramón Bauzá té l’indecorós honor de ser el primer des que aquestes illes gaudeixen d’autonomia que actua legislativament contra el tret distintiu primer de la personalitat del nostre poble, que és la seva llengua.

I si aquesta regressió lingüística posada en pràctica sense cap complex per aquest partit no fos prou greu, està servint, a més i en conseqüència, d’atiador de l’agressivitat dels grups d’extrema dreta. D’ençà de la victòria electoral dels populars, està prenent molta força  la veu testosterònica, incendiària i catalanofòbica dels que odien l’ànima de les nostres illes. La irracionalitat que exerceixen bel·licosament i provocadora aquests subjectes els fa elogiar públicament la ignorància fent-ne, a més, apologia. L’horrorisme lingüístic, cultural i històric que bramen aquests extremosos de la dreta no hauria de tenir  cabuda en una societat instruïda, culta i democràtica.

De fet, mentre a les nostres illes s’ha mantingut el consens en matèria lingüística, s’ha barrat  higiènicament el pas a aquests sediciosos pertorbadors. Amb aquesta àmplia entesa parlamentària s’ha pogut cloure un veritable “cordó sanitari” per a la llengua pròpia que, fins ara, ha demostrat abastament la seva fortalesa. Sense cap suport parlamentari, l’ultramuntanisme no tenia cap marge de maniobra ni possibilitats de contaminació. No obstant, les decisions que en matèria lingüística ha pres el Partit Popular des de les institucions públiques que governa absolutament, han trencat aquest cinturó de salut i els virus comencen a fer matx posant en perill la pau social de les illes. I no convé oblidar que aquesta dreta extrema que malmet la convivència de les illes, per deixar clara la seva catalanofòbia, no fa molts anys actuà violentament tot calant foc al repetidor que permet la recepció de TV3.

Per aquestes raons i per evitar que el conflicte social pugui anar prenent forma i adquirint força, convé que el Partit Popular retorni immediatament a l’entesa, al consens, a la unanimitat que fins ara ha presidit l’estructura dels eixos bàsics del coneixement, ús i prestigi de la llengua catalana, la parla pròpia de les Balears.