SEDIMENTACIÓ
10 de juliol de 2011
0 comentaris
Prou d’heroismes: facem part de l’esplendor dels miserables. No som més que el sediment tòxic d’una quimera.
Prou d’heroismes: facem part de l’esplendor dels miserables. No som més que el sediment tòxic d’una quimera.
Vaig a Can Gazà a rebre en Pau, un nou estadà que ve de la unitat de psiquiatria de l’Hospital de Son Espases. No pateix cap malaltia mental, però està molt cansat de no poder acabar d’aixecar el cap; de no poder seguir cap camí exempt de garrotades, indica amb la mà dreta tremolosa, i
Diu Maria Salom, presidenta del Consell de Mallorca, que no ha estat fàcil prendre la decisió de tancar Ràdio i Televisió de Mallorca. Estam en el dret de no creure-ho, sobretot si hom té en compte que seguidament treu pit per manifestar que, en campanya electoral, el seu partit va ser “honest” atrevint-se a anunciar
Ramon Tremosa, Oriol Junqueras i Raül Romeva, en un comunicat conjunt, lamenten que el futur de l’etiquetatge en català quedi en mans del govern espanyol. El comunicat diu així. Avui [per ahir, dia 6 de juliol] en el si del debat sobre l’etiquetatge alimentari, el comissari Dalli va comparèixer davant el plenari del Parlament Europeu
Les autoritats borbòniques, d’acord amb els Decrets de Nova Planta (vigents a Mallorca a partir de 1715), manaven als nous corregidors que posessin “el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin se darán las providencias mas templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”. Les
Desar papers m’agrada poc perquè tenen el poder d’engalipar-me i els propòsits inicials de neteja s’esfumen just acarar-me amb el primer. Sempre trob algun impediment per no fer efectiva la destrucció pretesa. Així, els castells de lletres, lluny d’esvair-se, es van desplaçant d’una banda a una altra de l’estudi descrivint tota mena de formes esfèriques.
Un escamot d’adolescents, la nit del dimarts al dimecres d’aquesta setmana, apallissaren un home a la plaça d’Espanya de Palma, su-vora el que queda de l’acampada dels que es coneixen per “indignats”. Dit així, sense cap nom ni adjectiu, necessàriament ha de causar un cert malestar en qui ho llegesqui, sobretot si és mallorquí, perquè