NIT EXCESSIVA
Matina la llum i l’acer. L’insomni encara tresca pels sediments de les hores on el cagaferro rutila per enganyar els malsons. Puja el cafè fent el rogall dels moribunds. Demana ser pres així de bullent per desafiar les defenses del paladar i de la llengua. L’escriptura fa revenir la ràbia de tot plegat i s’entesta