Una estratègia de comercialització de publicitat pel segle XXI (II)
El temporal ha canviat el paisatge, res tornarà a ser com a abans
Primer va començar a ploure, no passa res dèiem, va ploure més fort, res, res, mesos plovent, els carrers inundats, botes d’aigua, tres anys de pluja, parlo de la digitalització… I de cop, l’huracà anomenat “crisi” que ho ha acabat d’arrassar tot. Aquest és l’escenari avui i res tornarà a ser com abans.
La crisi ha servit per accelerar i, crec, acabar el procés de digitalització dels mitjans i en aquest entorn el paisatge ha canviat definitivament i es quedarà així molts anys:
1.- Hi ha molts menys diners per publicitat i no per culpa de la crisi sinó perquè la situació anormal era l’anterior, la bombolla financera es sustentava en bona part en l’efecte òptic generat per la sobreinversió publicitària i això s’ha acabat durant uns anys.
2.- Els mitjans de masses, els que arriben a un 60% de la població seran menys, molts menys. Desapareixeran els diaris de pagament i els gratuïts com a mitjà de masses, desapareixeran molts dels diaris que hi ha a internet, s’incorporarà a la categoria de mitjans de masses algun, només algun, dels hegemònics a internet (google, facebook) i tornaran a regnar tranquil·lament les televisions generalistes i el mitjans publicitaris exteriors.
3.- Sobreviuran els mitjans especialitzats sempre i quan siguin capaços d’entendre quin és el seu públic i quin no és, quin és el seu negoci i quin és el compte de resultats que poden aguantar. I en aquesta categoria acabaran els diaris que ara regnen en la categoria de mitjà massiu, les revistes més preparades per liderar comunitats d’interès i pocs portals d’internet (pocs perquè no han trobat un sistema sostenible de generar continguts de qualitat i la poca publicitat que tenien els caurà)…
Aquest serà, crec, l’escenari dels propers anys i amb aquest realisme demolidor afrontem el que vindrà, un escenari pleníssim d’oportunitats però amb límits també molt clars. Demà continuem.