Núvol vermell

A Cuberes també vaig fer una llista d’encerts acumulats:

0. Tenir clar que la nostra competència està al món, no al mercat català. Quan parlem de ser els millors, sabent-nos limitats i petits, ens comparem amb el millor del món, sinó no val. El Sàpiens aspira ha de ser la millor revista d’història del món per exemple i la web que presentaran al gener també.
0. Mirar de cara el futur, entendre com evoluciona el mercat i buscar espais nous permanentment. I tot i que és esgotador, més en èpoques de crisi, és estimulant i dona molta perspectiva. Al final les hores d’aeroport son perspectiva, la oficina a Xina és perspectiva, els projectes abandonats per impossibles també son perspectiva… L’aprenentatge del buscar, de l’entendre, aporta molt valor. Per exemple en tota l’estratègia que estem aplicant al mercat publicitari, centrada en abordar mercats on som líders oferint el que ningú pot oferir (per exemple l’acord entre Damm i Timeout online o l’estratègia amb el sector del Teatre o amb Gallina Blanca…) i que ha acabat significant un creixement del 30% de la facturació publicitària en un any on tothom decreix…
0. Adquirir musculatura com a projecte en els espais que han deixat lliures els altres, no en la confrontació amb els gegants del sector. Per això vam començar amb la no-ficció a Ara o amb la venda de continguts o amb les revistes en català en sectors on podíem ser líders. O fa unes setmanes amb 36L en el negoci del llibre digital…
0. Haver tingut la visió de canviar els llocs clau de direcció del grup per afrontar la crisi encara que ens afectes als fundadors. I afavorir així, en un moment difícil, que tothom es centri en el que és bó i deixi de fer el que no sap fer… Quan vaig deixar la direcció general semblava una bogeria i ara semblaria una bogeria que hi tornés!

La llista és una mica més llarga però ja n’hi ha prou, no?