TORNAR AL CANIGÓ.
Hem convertit gairebé en tradició, encetar el nou curs pujant al Canigó. Un altre vegada, amb la millor de les companyies, la de l’ Aina i en Joan, enguany acompanyats per en Sergi i en Marc. A les vuit del matí de dissabte, sortim de Marialles i ens enfilem tot seguit per l´avetosa, remuntem Font d’ Aragó i d´aquí cap el cim. De pujada tot ha anat perfecte: Les forces no ens han fallat. Tampoc el quin país! del “lider” convergent. Reflexions sobre la consulta d’ Arenys de Munt i el “Reagrupem-nos germans” d´un servidor. Fem cim i gaudim de vistes espectaculars al Cap de greus , Catalunya Nord i als que ens som els cims més familiars i propers. Ja de baixada, en Joan ens porta – com té per costum -, per la “tartera” i el genoll, que ha suportat sense problemes els “Carros de Foc”, no li ha semblat bé tant esperpètica baixada i se’n ha ressentit. Les meves queixes han estat, replicades per les explicacions “camprodonines” sobre el “bon claviar” donades pel “líder”, que ha fet com si sentís ploure, continuant els seus salts d’ isard, tal vegada com si així recuperés l’ iniciativa “muntanyenca” perduda , en un estiu modest i més aviat escadusser trescant carenes. Ens acomiadem, reiterant la nostre amistat “estelada” i sense ambiguïtats, pensant amb l’ Aneto. Quin país!.
http://joanmora.blogspot.com/2009/09/canigo-2009-quin-pais.html
Quina fantàstica sortida , la veritat és que va ser tot un honor pujar al cim d’aquest muntanya sagrada per tots el catalans .
I ara ens espera l’Aneto. Ja estic impacient per que arribi el dia 18 i sortir pitan cap a Benasc… tinguem informat siusplau !!
Una abraçada