Publicat el 15 de setembre de 2006
Buscant La Vanguardia, El Periódico i l’Avui a Ceret
Hem estat uns dies a Ceret, 12 quilòmetres al nord de la frontera espanyola. A tots els quioscos hi ha el Times i premsa anglesa i alemanya del dia. I ni un diari català, no dic en català, dic català… Només El Pais, i del dia anterior.
En aquest país nostre durant molts anys ningú s?ha pres seriosament la importància econòmica i cultural del que significa l?espai català de cultura i comunicació i em sembla increïble perque forma part essencial del que ens salvarà de ser una província tipus Toledo. I Toledo m’encanta però és que jo somnio un pais…
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per OriolSoler | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Des del meu bloc he defensat diverses vegades la necessitat urgent de tenir l’equivalent d’un New York Times catala i en catala. Valoritzar una miqueta els diaris d’estar per casa que tenim seria un primer pas.
La veritat és que és patètica la presència de diaris catalans a la Catalunya Nord. Jo vaig estar fa un any a Cotlliure i allà no tenien cap diaria català i d’espanyol igualment només tenien El Pais i El Marca amb un dia de retard.
Només a un quiosc de Perpinyà vaig poder comprar El Periódico en català del mateix dia.
Totalment cert, però potser seria una despesa que no podria assumir cap diari català. D’altra banda són diaris molt regionalitzats. Quants catalans de la CAC, compren el Levante, l’Independant, o fins i tot els redactats en català com diari de Balears o el Periòdic d’Andorra? I nosaltres pretenem que ells comprin l’Avui o el Punt?
Com a curiositat, vaig estar a Requena, en la València castellana i tenien l’Avui al quiosc.
Doncs a Vic és imposible trobar el Diari de Balers, l’Independant o el Levante o el Segre.
Ens falten mitjans de comunicació nacionals, però també altres complements tant o més importants, com per exemple distribuïdors, centrals de publicitat…, que siguin nacionals.
L’Avui o El Punt arriben puntuals a Camprodon, Molló o La Jonquera? Sembla que sí, no? -si més no, no sé de cap queixa-. Doncs si jo fos un aturat d’aquelles contrades, m’oferiria a qui correspongui per repartir el diari a l’altre cantó de la frontera. Ho dic seriosament: jo sóc un català del nord i no tinc feina, i llegeixo aquest apunt al teu bloc, i avui mateix em presento on calgui per mirar de fer aquesta feina.
Llastimosament, jo visc a la costa i no acabo d’estar aturat del tot. Però m’agrada conduir i m’agrada el Pirineu, i a sobre fa molt que no he estat a la Catalunya Nord… En fi, era una idea.
S’ha parlat molt sobre fer un diari de tot l’àmbit lingüístic i jo sempre he cregut que el projecte era una quimera i malauradament el temps m’ha demostrat que tenia raó. Per altre banda moltes vegades he rumiat força el perquè mai s’ha intentat crear un projecte de periòdic dominical, conservant l’estil dels diaris generalistes i fidelitzant els lectors amb la seva participació, personalment crec, que la premsa del futur porta aquests camí. Actualment la premsa gratuïta dia rera dia li està prenent més lectors a la premsa convencional i el dia que la venda de diaris es mes alta coincideix en el dia que no es distribueix la premsa gratuïta i el lector te més temps per a llegir, lògicament el diumenge. Per tant un periòdic dominical amb suport d’un diari electrònic, per a no perdre el contacte amb els seus lectors entre diumenge i diumenge, és un projecte d’aquests que anomenen nínxol de mercat, no gaire car, comparant amb un diari i amb moltes possibiltats. Que opineu?