Quin avorriment, anit, Déu meu!. Un entrevistador previsible i un entrevistat cansat. I la Tònica Marribes mirant-s’ho des del sofà de ca seua, que els divendres no toca "Nit al dia"…
Coincideixo amb l’amic Salvador Company en una reunió i en veure que a l’americana hi duc encara el pin que vaig comprar avui fa justament vuit dies a la llibreria de la Universitat de València em diu que va llegir el meu comentari i m’informa que el dissenyador de la mascota raríssima a què feia
Mira que en fa d’anys que em dedico a això de parlar i opinar sobre llibres en els papers i encara ara, quan em truca algun escriptor per agrair-me un comentari favorable, no ho puc evitar: em quedo tallat com un estaquirot i acabo fent un paper d’allò més lamentable. En aquestes situacions -que es
Diumenge, 10 del matí. Enfilem la moto per la carretera d’Horta a Cerdanyola. Com cada mes de maig Collcerola esclata amb la florida de la ginesta. Tot i la nosa del casc alcem les viseres perquè l’aroma suau ens vagi penetrant. Josep Pla la definiria com una olor endreçada i elegant, de senyoreta de casa bona. I la generositat
Rebo un correu del bon amic Francesc Xavier Gil, benemèrit i entusiasta impulsor de tot tipus de projectes, en el que m’anuncia -a mi i a tots els membres de la penya- l’inici de l’onzena partida de Scrabble per internet. Gil és el pare d’Ababols, el primer club virtual de Scrabble en català, un club amb
Viatge llampec a València, ahir divendres, per participar en una taula rodona a la Universitat. Hi vaig sol. En altres ocasions l’A. m’ha acompanyat i hem aprofitat el cap de setmana per quedar-nos algun dia més i passejar per la ciutat. Aquesta vegada, però, no ha pogut ser i vaig i torno el mateix dia. Tres hores d’Euromed, de
Primerament preconitzen als quatre vents el vot nul polític (sense perdre de vista, per si de cas, el no i el vot en blanc). Tres dies després les bases se’ls revolten i els diuen que es deixin de punyetes. Que NO, i ben clar i català. Ara diuen que demà els cervells pensants i executius
És a dir, exhibiré una presumpció ridícula (que és, segons el diccionari, fer el tifa) però és que em fa molta gràcia veure com després del que vaig escriure aquí el dissabte passat -una breu nota en la que suggeria que canviéssim les al·lusions al “Diguem no” raimonià i al “No és això, companys” llaquenc per una
Ras i curt: per treure’s el barret davant dels senyors de MTV i de l’agència Tiempo BBDO. Primerament van i s’inventen la campanya "Saca tu lado MTV" a base de culs cel·lulítics i immediatament després es munten ells mateixos el contraatac amb la campanya de l’"Asociación Nuevo Renacer" i l’inefable quartet Happiness -barreja de Begoña & Borja Mari amb Viva la Gente!- cantant