Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

2 de maig de 2006
0 comentaris

Publicitat viral (o sigui, passa-ho).

Ras i curt: per treure’s el barret davant dels senyors de MTV i de l’agència Tiempo BBDO. Primerament van i s’inventen la campanya "Saca tu lado MTV" a base de culs cel·lulítics i immediatament després es munten ells mateixos el contraatac amb la campanya de l’"Asociación Nuevo Renacer" i l’inefable quartet Happiness -barreja de Begoña & Borja Mari amb Viva la Gente!- cantant la cançó "Amo a Laura (pero esperaré hasta el matrimonio)".  (n’hi ha més)

Sembla ser que en una setmana s’han superat les vuit-centes mil descàrregues a internet. M’ho crec perquè a tothom ens ha arribat el videoclip amb la cançoneta i ben poca gent s’ha resistit a la temptació de fer-la córrer.

D’això ara se’n diu "publicitat viral". És a dir, que l’anunciant es gasta els quartos en la creativitat i la producció… però la distribució la fem els mateixos usuaris que anem escampant el missatge d’ordinador a ordinador com una infecció. Igualet, igualet que el famós "passa-ho", ho recordeu?

I per acabar una breu reflexió ¿quants de nosaltres no ens hem empassat fins al final la bola d’aquesta "Asociación Nuevo Renacer. Por una juventud sin mácula"? Confessem-ho: molts. I jo el primer. Ben mirat, un símptoma d’allò més significatiu de com està el pati (el d’aquí i el del costat), de "freakie".

(Tot aquest enrenou publicitari de campanyes i contracampanyes promogudes pel mateix anunciant m’ha portat a la memòria una campanya de cartells al carrer -els històrics "publivías"- que va fer la cervesa Moritz a finals dels 60 (ho dato de memòria però em sembla que no m’erro de gaire). La campanya constava de dues fases. En la primera apareixia pintada a mà (els esprais encara no s’havien popularitzat) i amb brotxa gruixuda (de la que va deixant regalims) la frase "Cerveza Moritz Negra". Pocs dies després apareixia pintada al damunt amb lletres vermelles la frase "Negra no, Epidor sí". L’operació va durar un parell o tres de setmanes. No més. Però recordo que se’n va parlar força.)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!