Després del que vaig escriure aquí el dilluns passat -amb l’afegitó que vaig fer amb el número zero a les mans- enceto una sèrie de comentaris sobre la nova etapa del diari Avui que, sense periodicitat prefixada, aniré escrivint a mesura que vagin sorgint assumptes que em semblin dignes de remarca. Per obrir el foc començaré amb una esmena que faig
Una companya que tinc a la feina i que és una rata d’hemeroteca em diu que no fa gaire li va passar per les mans una revista literaria en castellà bastant recent que dedicava un article de tres pàgines a l’escriptor berguedà Ramon Vinyes (1982-1952). El mèrit de la troballa és que la noia em jura per tot el
Des de fa uns dies es pot veure per televisió la campanya promocional de la nova etapa que enceta el diari Avui a partir del 28 de setembre. És a dir, demà passat. És un anunci que es basa en la contraposició d’imatges -rostres de personatges populars al costat d’altres anònims- i de conceptes. Per exemple, soroll/silenci,
És de matinada i estic desvetllat. Al meu costat l’A. dorm profundament amb la seva minúscula ràdio engegada. Amb cura rescato l’aparell de sota del seu coixí i me l’arrambo a l’orella. Coincideixo amb un butlletí de notícies. Una veu femenina m’explica que després de molts estira-i-arronses encarem la setmana decisiva de l’Estatut amb perspectives d’allò més
Quin plaer! Acabo de llegir “Una discreta venjança”, el recull de contes que Jordi Sarsanedas (Barcelona, 1924) ha publicat recentment a Edicions 62. N’he d’escriure la crítica per al suplement de l’Avui, cosa que faré sens falta aquesta mateixa tarda. Ara, però, aquí, només vull deixar constància del meu entusiasme tirant mà d’una frase que sovint emprem
Tarda de dijous barcelonina. Aires previs de festa major. Pel Raval es detecta una major presència de gent uniformada i just davant d’on treballo els serveis municipals han instal·lat una bateria d’urinaris portàtils. La síndrome de Gràcia, com si diguéssim. O posar-te la vacuna quan ja t’has infectat. Pel matí llegia als diaris el consell
“He llegit a la premsa que el govern de Botswana està fent fora de les seves terres seculars el poble boiximà, el dispersa i l’aboca, irremeiablement, a l’alcoholisme i la prostitució. Sembla que al país dels boiximans s’hi han trobat diamants. Fins i tot hi han prohibit l’entrada del turisme, perquè no hi hagi testimonis.
Gràcies a Déu sembla que ja li tenim el peu al coll. D’aquí a només nou dies, més concretament el divendres 30 de setembre, el Parlament de Catalunya decidirà si aprova, o no, aquest projecte d’Estatut -i tot el debat que l’hi penja- que des de fa una pila de mesos fa companyia i dóna color
Dissabte passat El Periódico va donar a la notícia del nou domini .cat el tractament informatiu següent: * “El Ministeri d’Indústria ha avalat el domini .cat a internet” (titular breu, petit, a la part inferior de la portada i sota l’epígraf “Més notícies”). * “L’impuls conjunt de la Generalitat i el Govern central materialitza aquesta
En aquesta hora de tribulacions dominada per l’estètica (i l’ètica, ai las) dels sibarites del PowerPoint, en aquest món que atorga gairebé la mateixa importància a la matèria que s’explica com a l’eina amb la qual es representa damunt d’una pantalla reconforta trobar de tant en tant l’espurna de l’enginy i de la senzillesa aplicada a
Quan l’any 1970 vaig anar a fer el servei militar mon pare em va donar un consell. Un de sol, però d’aquells que no es paguen amb tots els quartos del món. “No traeixis mai els teus principis -em va dir-, però per poc que puguis procura passar desapercebut”. Després, en plena “mili”, tant en el campament
Diumenge passat, tot passejant per la mostra d’entitats que es va fer a l’Arc de Triomf, vaig comprar a la paradeta de Vilaweb una samarreta amb la inscripció "Jo.cat" i allí mateix -hi havia menors però entre amics hi ha confiança- vaig treure’m la que duia i em vaig calçar la nova. No cal dir
Més florilegi de definicions de l’encreuat de La Vanguardia: * Está abierto mientras dura la exposición: DIAFRAGMA * Unos cuantos roces que no generan cariño: REFRIEGA * Librillo aromático: TOMILLO * Es poco contante pero muy sonante: CALDERILLA * No es franco, tampoco es de fiar: AZNAR * Minimiza la fuerza del cante para que no
Quines coses… mesos llargs sense fer cap esment a La Vanguardia i, ara, dos dies seguits amb referències a la secció "El runrún". Ahir amb Màrius Serra i la seva magnífica aportació al debat sobre les bronques que genera la narcosala de la Vall d’Hebron. I avui li toca el torn a Quim Monzó que ens
Dissabte passat varen començar les festes del barri d’Horta i l’organització va demanar a l’escriptor Màrius Serra, il·lustre veí del barri, que pronunciés el pregó inaugural. Avui, a La Vanguardia, en la seva secció “El runrún” dels dimarts i els dijous es reprodueix la part final -en versió castellana, és clar- de l’esmentat pregó. Una cloenda en la