Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

26 de setembre de 2005
0 comentaris

Nova etapa a can Avui (amb un afegitó escrit l’endemà mooolt d’hora).

Des de fa uns dies es pot veure per televisió la campanya promocional de la nova etapa que enceta el diari Avui a partir del 28 de setembre. És a dir, demà passat. És un anunci que es basa en la contraposició d’imatges -rostres de personatges populars al costat d’altres anònims- i de conceptes. Per exemple, soroll/silenci, res/tot, mai/sempre, dia/nit… Fins i tot hi surt un gos que borda i, de seguida, a tall de ràpida resposta un gat que miola. Després de veure uns quants passis de l’anunci potser és que m’agafa en una temporada tonta però confesso que no acabo de captar el missatge que se’m vol transmetre.  (n’hi ha més)

 

¿Què vol comunicar-me el publicitari sobre aquesta nova etapa del diari amb aquestes imatges? ¿Que el que abans era negre a partir d’ara serà blanc? ¿Que en les pàgines del diari hi trobarà acolliment tothom, tant si predica el "mai" com si és partidari del "sempre"? Per raons de feina puc dir que conec una mica de prop el món dels creatius publicitaris i, per tant, puc dir que és un gremi en el qual la mitjana d’il·luminats i de fantasmes és notòriament superior a la mitjana general del país. Tenint en compte això potser resulta que l’anunci no vol anar més enllà del que sembla a primera vista: una gracieta i prou. Si fos així ho celebraria de tot cor perquè, francament, no us amago que qualsevol de les dues interpretacions que he assajat fa un moment -el canvi de camisa o el cafè per a tothom- em sembla com a mínim intimidant.

Sortosament el temps ajudarà a aclarir les posicions i a situar els propòsits en el seu terme just. Un diari rai, que dóna de seguida prou indicadors (*) de cap on navega com perquè ara hàgim de perdre gaire temps intentant esbrinar a partir de simples indicis el que començarem a veure d’aquí a quaranta-vuit o setanta-dues hores. De moment, però, un parell de detalls per anar fent boca. El proper dimecres al vespre s’ha convocat a les Drassanes de Barcelona un acte de presentació -amb còctel posterior- de la nova etapa del diari. Un gran sarau al qual s’ha convidat a alguns col·laboradors externs -jo, si més no, he rebut el targetó a casa amb prec de confirmació d’assistència- però no pas al personal de redacció que està en plantilla. Lleig…

El segon detall és que ja tenim una baixa significativa. L’Enric Vila, que cada dilluns ocupava la contraportada amb una entrevista que mai et defraudava, avui s’ha acomiadat dels lectors. Ja ahir, diumenge, va sortir una esplèndida entrevista seva (avui pensava destacar-la amb un "Per a la carpeta dels retalls") a un sofert veí del carrer de Ferran a propòsit de les gresques que ha de patir el veïnat del centre de la ciutat de la perpètua samba. Em va estranyar que sortís precisament ahir però, innocent de mi, ho vaig atribuir al fet que bona part del diari anava dedicat a les boniques i entranyables Festes de la Mercè i vaig pensar que deuria ser una aportació excepcional i prou. Sí, sí… Tan excepcional que avui, en acabar l’entradeta a l’entrevista que li fa a l’escriptor Albert Sánchez Piñol ens anuncia que plega i se’ns acomiada amb un educat "a reveure" que admet múltiples interpretacions. M’agradaria decantar-me per la més benévola.

Així doncs, a reveure’ns, amic (desconegut personalment per a mi) Enric Vila. I si pot ser que sigui ben aviat.

 

 

(*) Tinc curiositat per saber què passarà amb gent com Salvador Sostres, Joan Oliver, Isabel-Clara Simó, Xavier Roig…

——————————————————————————————————————

AFEGIT EL MATÍ DEL DIMARTS

Són les set i cinc. En arribar al despatx veig que m’espera un sobre gran de color vermell que posa: "Avui Confidencial. A l’atenció del subscriptor". L’obro i em trobo amb el número zero del nou diari. La primera impressió -la visual- és francament bona: hem millorat sense cap mena de dubte, tot i que sembla que hi ha menys espai per als textos. I pel que fa a les signatures que comentaba unes ratlles més amunt (morbo, morbo…) puc dir que, almenys en aquest número zero, hi surten l’Oliver, el Sostres i la senyora Simó. Laus Deo, doncs… Ah! Me n’oblidava; a la secció d’entreteniments desapareix el problema de Scrabble (fatal!) i entren DOS Sudokus. Aaaaggggh!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!