Ho sento però avui estic de mala llet. Resulta que els sibarites del Power Point que ara ens dirigeixen l’empresa -col·leccionistes de màsters ben llampants però desconeixedors del que significa respecte per les persones- han decidit que ja no els calien els serveis -“retirada de confiança” ha estat la fòrmula- d’un bon amic i company amb més
Un matí de la setmana passada el nostre carrer va aparèixer amb un parell de parets i uns quants senyals de trànsit decorats amb cors de color blau acuradament pintats amb esprai. Feia molt temps que no veia pel barri una pintada que em cridés l’atenció. I això que just a l’entrada del carrer, a tocar de Sanllehí,
“Sobren quioscos i falten hemeroteques”. Això li fa dir Joan F. Mira a Jesús Oliver, el protagonista d’”Els treballs perduts” (Edicions 3 i 4, pàg. 189), una de les novel·les més importants publicades a casa nostra en els darrers cinquanta anys… i una de les més difícils de trobar si no aneu directament a la
Ahir al matí, en el cotxe camí de l’Ikea (a buscar prestatgeries per posar-hi -per fi!- els llibres) escoltem “Tàpies variades”, el programa de cuina dels dissabtes a Catalunya Ràdio que condueix Pere Tàpies. Val a dir que no sóc seguidor habitual d’aquest tipus de programes (tot i que no ho sembli ja que, ara
“(…) El drama del socialismo catalán es que, para gobernar, tiene que alimentar a la bestia. Y la bestia pide nación. Y derechos históricos. Y también dineros. Y seguirá pidiendo todo esto y lo que se tercie hasta que deje de existir. Algo parecido ocurrió en Europa durante los años treinta del pasado siglo con
Coses dels dies festers, que donen temps per a tot… Acabo de veure a l’espai “Cuines” de TV3 la senyora Georgina Regàs, experta en gastronomia i mestressa del restaurant Museu de la Confitura de Torrent (Girona) explicant com es fa confitura de maduixes i poma. M’ha fet patxoca conèixer aquesta senyora no pas per la cosa
Com que ja tinc una edat he de confessar que fa mooolt temps que vaig entendre que mentre Catalunya formi part de (i sigui un excel·lent negoci per a) Espanya sempre ens tocarà les de perdre, amb independència de qui mani a Madrid. És per això que en cap moment m’he sentit especialment excitat o
“Una vegada s’han explicat i han obtingut molta més atenció informativa de la que els correspondria, considerant la representació cultural o social que es podrien atribuir, ha arribat el moment de demanar als impulsors d’aquest nou moviment que arribin al final. És a dir, que es constitueixin en partit polític i que es presentin a unes
Des de fa unes quantes temporades els insomnes, els noctàmbuls, els que treballen de nit o els que, com jo, som matiners habituals tenim un programa a Catalunya Ràdio que ens va com anell al dit per començar el dia de manera estimulant però sense estridències. Es diu “Entre sons”, el condueix una locutora que es
Florilegi de definicions recents de l’encreuat en castellà de La Vanguardia: * Desde el punto de vista global, más que un efecto es un defecto: INVERNADERO * Le gustaba tenerlas todas consigo: CASANOVA * No nada nada: PLOMO * Si es dramática se nota en el acto: OBRA * Es bueno que sepa que la
Cinema Paradiso + Dead Poets Society = Les Choristes.
Ja ha passat un mes des que va incorporar-se a la graella del Canal 33 “De llibres”, el nou programa literari dirigit per Vicenç Villatoro. Estic d’acord que no és un període de temps determinant però sí que és prou orientatiu com per poder-ne avançar algun comentari, alguna impressió més o menys raonada i enraonada… i la
Dimecres. A primera hora del matí telefono al Q., un company de feina, i em diuen que serà fora durant una temporada llarga. “Si que comença d’hora les vacances”, comento, i em responen que no, que el Q. ha hagut de marxar cap a la Xina a recollir una criatura en adopció. Deu ser que
Viure dia a dia la construcció d’un edifici de nova planta és un bell espectacle. És com assistir a l’execució d’una magna simfonia en la qual tots els instruments de l’orquestra tenen un protagonisme determinat en un moment concret. El moviment de terres i la construcció dels fonaments -màquines, camions, estrèpit- vindrien a ser com
“La UE rebaixa encara més la proposta espanyola de reconeixement del català” (titular de portada de l’Avui) “La Unión Europea consagra el uso del catalán en las instituciones” (titular de portada d’El País) “Aprobado el uso del catalán en la UE” (titular de portada de les pàgines de “Cataluña” d’El País) “El català es podrà