Fa uns dies escrivia en aquest mateix espai les meves primeres impressions del llibre “Dalí y otros amigos”, del dissenyador i arquitecte Oscar Tusquets, editat per RqueR i deia que entraria en més detalls en la crítica del llibre que estava preparant. Doncs bé, si algú té curiositat per anar seguint aquest assumpte que sàpiga que
Dilluns passat en el transcurs d’un acte celebrat al Teatre Nacional de Catalunya es varen lliurar els Premis Nacionals de Cultura 2004. Uns Premis que arribaven acompanyats d’un cert morbo -el mateix que hi haurà també amb la primera llista de Creus de Sant Jordi del règim tripartit- ja que eren els primers que es
Gràcies a la columna setmanal de Vicenç Pagès Jordà a les pàgines literàries de “Presència” fa uns diumenges vaig recordar que aquest setembre es compleixen 15 anys de la publicació -a la col·lecció Cotlliure d’Edicions de la Magrana- del llibre “Fahrenheit 212”, subtitulat “Una aproximació a la literatura catalana recent” i signat pel col·lectiu de crítics
Torno de la meva sessió quinzenal -diumenges alterns a primera hora- de Flotarium. Avui he fet un experiment: per comptes de les habituals músiques de fons que posa l’empresa -“País boirós dels celtes”, “El cant de les balenes”, “Paulo Coelho i Susanna Tamaro et parlen a cau d’orella”…- he portat de casa “Medúlla”, el darrer
L’amiga que diu que m’aprecia molt i que dies enrere va ser protagonista d’aquest Bloc m’envia un e-mail acusant rebuda del meu comentari sobre Salvador Sostres i afegint-hi de passada unes quantes coses més… (n’hi ha més) En el seu missatge em diu exactament això: “Jotajota: no m’has fallat. Sabia que ets home de
“… cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres. Finalment, pensem que “política” no és sinó l’art o la ciència de convèncer el nostre veí que deu ser conseqüent amb ell mateix i amb la seva dignitat d’home”. Joan Fuster, “Diccionari per a ociosos” (1964). (Anterior “Per a la
Morbo, escàndol, vergonya aliena, “Escric molt bé”, pebrots, malastrugança…. en resum: Salvador Sostres. Els interessats pel desenvolupament d’aquest glossari ho tenen fàcil: només cal que activin l’opció de llegir la resta de l’article que hi ha justament aquí sota. Fins ara mateix, doncs. (n’hi ha més) * Morbo: El secret de l’èxit del “fenomen Sostres” rau, al
A empentes i rodolons sembla que al final la direcció de Televisió de Catalunya S. A. ha decidit mantenir en la graella del 33 el programa de llibres “Alexandria” que condueix l’escriptor Màrius Serra. De moment, doncs, diuen que tindrem “Alexandria” els dimarts a les 9 del vespre almenys fins a Nadal. Després ja es veurà. (n’hi ha més) Pel
Fragments de la informació que, amb el títol “Tàpies dará brillo al Fòrum. El artista acepta la instalación del mural “Complement miraculós” en el edificio triangular”, el divendres 17 de setembre obria el quadern central (pàgines salmó) del diari La Vanguardia. Signa el text el periodista Francesc Peirón i les negretes les he posades jo. (n’hi ha
El segle XX… aquell segle tèrbol, estrany i llunyà en el qual la gent, quan volia fer una fotografia, s’arrambava la càmara al nas.
Vist el que va donar de si el debat del dijous passat al Kosmopolis sobre el canon literari català crec que s’imposa amb la màxima urgència que algú amb una mica de trellat fixi el canon… dels qui han de pontificar en els debats sobre el canon literari. (n’hi ha més) L’imparable Hèctor Bofill, que
1a) Encara que de vegades ho sembli, ABC no vol dir Atacamos Brutalmente Cataluña. 2a) Tampoc significa Ahora Buscamos Consenso, encara que recentment hagin canviat de director. 3a) Curiós exemple de paradoxa, l’ABC: té un magnífic suplement cultural. 4a) Les necrològiques de l’ABC. Rara és la setmana en la que no hi surt un tinent coronel, una
Quina delícia baixar amb la moto a tres quarts de set del matí pel carrer Balmes amb la visera del casc alçada i veure com, respectuosament i harmoniosa, els semàfors es van obrint al teu pas sense interrupcions entre la plaça Molina i el carrer Pelai.
Els canvis més significatius que el tàndem Minobis/Frigola preparaven per a la nova temporada ja es varen donar a conèixer, amb la corresponent dosi de marrameus d’acompanyament, fa un parell de mesos aproximadament. Mancava, però, definir els serrells, allò que els espanyols diuen “la pedrea”. Aquest Bloc, sempre innocent i benintencionat, feia algunes consideracions sobre l’assumpte el 21
El 31 de juliol aquest Bloc, sempre benintencionat i innocent, es feia ressò d’unes al·lusions que Alfons Quintà -chevalier servant de causes perdudes i, hélas!, enfant terrible del periodisme català- havia deixat anar en la seva secció diària a l’Avui. Unes al·lusions que, de manera no gaire subtil per cert, deixaven entendre que potser després de