(La sèrie comença aquí) Recordo que vaig utilitzar diverses vegades els trenats de guitarra acústica de "Cims i abismes" i les flautes de "Caseta del plater" com a il·lustració sonora d’alguna de les històries que m’empescava durant aquells seixanta minuts màgics, a partir de les 10 de la nit, en els que em tancava a
(La sèrie comença aqui) Les sis cançons d’aquella cinta em varen fascinar tant com abans m’havien fascinat obres con Dioptria I i II, Miniatura, Música Dispersa, Orgia, Jo, la donya i el gripau, Qualsevol nit pot sortir el sol, Tot l’enyor de demà o L’oucomballa. O Licors, lisèrgic i estimulant disc enregistrat per Pau Riba en el
Un dia de primavera de 1977 el músic i pintor valencià Pep Laguarda i el seu grup Tapineria (nom del carrer on vivia Laguarda) entraven al Banana Moon Observatory, l’estudi de gravació que Daevid Allen tenia a Deià (Mallorca), per gravar "Brossa d’ahir", un dels discos més mítics i més creatius que s’han enregistrat mai
“… ho comentava ahir a Barcelona en privat un altre basc també significat i significatiu: “Sembla que els catalans estan disposats a mobilitzar-se massivament en favor de tots els drets socials, polítics i nacionals del món, tret dels seus”. Així ens va.” Extret de l’article “Aproximació basca”, de Desclot. Publicat al diari Avui del dissabte 24
"… no deixa de sorprendre’m aquesta constant capacitat que tenim els catalans per exercir de provincians quan ningú ens ho demana. El socialisme que vol integrar territorialment Espanya troba en el provincianisme català un terreny especialment adobat. Precisament, perquè aquest progressisme no genera reacció entre nosaltres, té efectes devastadors. I hauríem d’adonar-nos, d’un maleït cop,
¿Algú em pot explicar per quina raó s’assemblen tant i tant els logotips dels 20 anys de l’Editorial Empúries i el de la Fira de Guadalajara? ¿I per què hi apareix dues vegades la frase “La cultura catalana” que, vés per on, s’escriu igual en català que en castellà? ¿És, per ventura, una manera de dir que “somos