En altres ocasions ja he parlat dels meus avis. Més concretament, us recomano que entreu en aquest apunt i que dediqueu una estona a embrancar-vos pels diferents enllaços interns que conté.
Segons diu la documentació familiar recopilada per mon germà Francesc aquell dia de 1914 els nuvis van anar a fer-se la fotografia de casament a cal Banús, al número 14 del carrer Fontanella.
Ateses les aficions lletraferides de l’avi Domingo (si llegiu l’apunt que us he recomanat ja sabreu per què) em sembla magnífic que, cent anys després, el dia de la seva boda coincideixi amb una festa d’exaltació de la poesia. (n’hi ha més)
TAN SOLS LA PARAULA NUA
Montserrat Abelló
Tan sols la paraula nua
la teva, mai la d’un altre,
la que reflecteix una vida
dins d’una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.
S’esvaneixen els dubtes
la foscor claror es torna
i els sols variants i múltiples
cauen damunt cada mot,
el cobreixen i donen força.
Enllà d’aquest ser-hi
tan precís que
s’allarga en el contingut
de cada paraula clara.
Com ho és la poesia
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!