64-65 anys és una edat formidable per fer un munt de coses.
Però ja comença a ser una edat cabrona per embrancar-se en segons quines aventures.
És quan el cap encara bull ple de projectes i el cor (encara, també) va manxant bones dosis d’entusiasme.
La llàstima és que el cos comença ja a fixar –amb una certa severitat, fins i tot– les seves limitacions.
Tot plegat un decalatge que resulta molest.
I –el que és pitjor– de durada no gaire llarga.
Perquè, ai las, sabem perfectament que té data de caducitat…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!