Totxanes, totxos i maons

Diumenge a Campdevànol, a casa de la cosina Núria i del Pau. Tres graus i mig de temperatura quan surto a comprar els diaris a les nou del matí, que és quan obre la botiga. A una hora, per cert, inusualment tardana pels meus costums ciutadans. Abans de sortir he fet un ràpid trajecte per la xarxa i m’he assabentat (vegeu aquí) de la mort de Denny Doherty, la tercera baixa de “The Mamas & the Papas” (vegeu aquí).

En la meva petita història sentimental hi ha un espai molt especial per a aquest grup californià ja que un dels primers discos que vaig comprar -i que encara escolto amb fruïció- va ser aquell “single” de coberta blavosa que tenia “Monday, monday” a la cara A i “California Dreamin'” a la B. (Déu meu, si no fos perquè em retinc ara diria allò tan repel·lent de “Ja no es fan discos així”).

Quan torno a casa dels cosins amb els diaris m’assabento d’una altra cosa. Positiva i agradable en aquest cas. Melcior Comes (vegeu aquí), el que per a mi és -conjuntament amb Pere Guixà i Lolita Bosch- un dels escriptors amb més projecció de futur (vegeu aquí) acaba de guanyar el Premi Ciutat de Palma de narrativa. Me n’alegro molt sincerament per ell (tenim un dinar pendent, eh, nano?) ja que m’imagino que això li serà una bona injecció d’ànims que, pel que em va dir fa poc en un correu que em va enviar, li començava a fer una mica de falta.

Per cert, l’únic diari dels que compro -res d’El País o El Periódico, és clar- on he pogut llegir la notícia dels premis mallorquins és a l’edició gironina d’El Punt. Els altres, badant. Un punt, doncs, per a la gent d’aquest diari.

D’aquí a una estona anirem a donar menjar als ànecs -un ritual de la cosina Núria- del riu Freser i visitarem l’estudi del Pau, el pintor Pau Elias. Veurem el racó on va elaborant les seves obres, amb una característica comú que a mi -que no sóc pas cap expert, ni de bon tros- m’agrada molt: la constant presència de tonalitats de terra (vegeu aquí).

(escrit poc abans de les 12 del migdia) Amb els ànecs del Freser ja tips de rosegons hem dedicat una estona a la lectura dels diaris i a la resolució dels Fortuny, Serra i sudokus del dia. De les pàgines d’opinió de l’Avui destaco l’article de Santi Nolla titulat “Confiar en el paper” (vegeu-lo aquí i no us el perdeu) que complementa precisament el debat que vàrem mantenir anit tots quatre en acabar de sopar. ¿Pot substituir una pantalla el plaer d’una estona tranquil·la de diumenge dedicada a llegir sense presses un diari de paper?

Diu Nolla: “Els diaris segueixen sent creïbles, perquè fixen la informació. La ràdio la dóna, la televisió la il·lustra, la xarxa l’expandeix i els diaris la fixen. Hi ha molta gent que pensa que la notícia ho és de debò quan està escrita en un diari”. Entenc la seva postura i la comparteixo en bona part. De tota manera crec que la caiguda del paper en benefici de la xarxa és un fet irreversible i no necessàriament tràgic.

(escrit poc abans de les 5 de la tarda). Migdiada feta. Aquí el temps corre a una altra velocitat. El tren, però, ens espera d’aquí a tres quarts d’hora. Després, a casa, em quedarà enllestir la crònica del mes per al “Qué leer” -ho vaig deixar tot a punt per afegir-hi només els guanyadors dels premis de Palma- i enviar-la.

Una crònica en la que apareixen en lloc preeminent dos noms propis: el d’Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes a partir de demà quan el conseller Tresserras presentarà el seu nom al Consell Assessor de la Institució del qual tinc l’honor de formar part des de fa cinc anys, i el de Fèlix Riera, flamant director editorial del Grup 62. Dos homes joves -nascuts el 1963- que demostren que el centre de gravetat del país ja fa uns quants anys que ha canviat de generació. Vull dir que els nascuts com jo el 1950 ja comencem a estar una mica a la reraguarda.

A la reraguarda però, això sí, posant a disposició de qui calgui tota la nostra experiència -ara en diuen “know how”- i ajudant a la gent més jove a empènyer el carro.

———————————————————————————

I, com no podia ser altrament, escoltem “California Dreamin'”. Tots els comentaris, avui, són sobrers.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!