Totxanes, totxos i maons

Quan preparava la llista de commemoracions i efemèrides de 2016 (vegeu-la aquí i també aquí)  em vaig trobar amb l’agradable sorpresa que, segons totes les fonts que consultava, el 6 de gener es complien 100 anys del naixement d’un personatge que des de fa molt temps atreu el meu interès. Em refereixo a Mario Cabré, actor de teatre, galant de cinema, torero, poeta, model (en aquella època aquest ofici es denominava “caballero exhibidor”), presentador de televisió i unes quantes coses més.

En el meu record, la figura elegant i seductora de Cabré va lligada molt directament als primers anys de la televisió a casa i, més concretament, a un programa que es feia els diumenges a la tarda als estudis de Miramar que es deia “Reina por un día”. Un programa d’enorme audiència del qual ell, conjuntament amb José Luís Barcelona  era el presentador i en el que, a més a més, col·laborava com a hostessa una noia de bon veure que es deia Teresa Gimpera. Perquè us situeu: parlo de 1964.

Sempre m’ha fet molta gràcia pensar que durant els mesos d’abril i maig de 1950  –és a dir, quan jo era un marrec de poques setmanes–  Mario Cabré i l’actriu Ava Gardner varen viure a Tossa, mentre rodaven “Pandora y el holandés errante”, un afer romàntic que va fer la volta al món fins a l’extrem de forçar a Frank Sinatra, marit aleshores de la gran Ava, a desplaçar-se amb urgència a la Costa Brava per marcar territori davant l’amenaça d’aquell torero-actor amb cara de bona persona i fama de seductor.

Tinc recollit molt material sobre Cabré, en particular, i sobre aquella relació amb la mítica actriu americana que ell va portar gravada en el seu cor tota la vida. Per això voldria dedicar-me una temporada a submergir-me en aquesta història, cosa que encara no he pogut fer per culpa d’altres assumptes que es posen al davant i demanen la meva atenció.

No fa gaire vaig recuperar un programa de la sèrie “El meu avi”, emès per TV3 l’any 2002, que estava dedicat a Mario Cabré. Estranyament, tot i tenir ja catorze anys, l’enllaç encara està actiu i es pot veure aquí, cosa que us recomano que feu. Són 25 minuts deliciosos que us posaran en contacte amb un temps que ara sembla molt antic i amb una persona que, al meu parer, ha caigut en un oblit no gaire just.

Veient aquest programa em vaig assabentar, per exemple, que la revista “Lecturas” havia publicat el 1986  –quatre anys abans de la seva mort–  unes memòries titulades “Mi vida y mis amores” que Cabré li va dictar a José Martí Gómez i que varen aparèixer en vuit números consecutius entre febrer i abril. Unes memòries de les quals jo no tenia cap informació.

Aquests dies, doncs, em podeu trobar a estones a l’Hemeroteca de Arxiu Històric de Barcelona llegint “Lectures” i prenent notes de la vida d’aquest polifacètic personatge.

Ara com ara no tinc cap idea prefixada sobre què faré amb tot el material que tinc recopilat. El més segur és que si seguiu aquestes Totxanes tard o d’hora us trobeu amb algun escrit sobre el tema. O més d’un. Però el que sí que m’ha semblat que valia la pena avançar és que, contràriament al que diuen totes les enciclopèdies i viquipèdies que he consultat (fins i tot el mític “Cossío”, la bíblia de la tauromàquia) Mario Cabré no va nèixer el dia de Reis de 1916, sinó la mateixa data d’un any abans: el 1915.

Ell mateix ho corrobora en la tercera entrega de les seves memòries quan, comentant precisament l’article que li dedica aquesta enciclopèdia dels toros, corregeix la data i afirma que va néixer el 1915. Així doncs, de centenari res de res. Ja hem fet tard.

I, per cert, ja que ahir era l’aniversari de la mort de Salvador Seguí, el Noi del Sucre (assassinat el 10 de març de 1923), queda per a la història que un dels vailets que jugaven a la cantonada dels carrers de la Cadena i de Sant Rafael en el moment que el dirigent anarco-sindicalista queia abatut pels trets dels sicaris de la patronal era el nostre Mario Cabré. Que aleshores tenia vuit anys.

(Continuarà, crec. Però, francament, no sé quan ni com)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!