Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

7 de febrer de 2016
0 comentaris

2016: aniversaris i commemoracions (Serra d’Or, gener 2016).

2016: aniversaris i commemoracions

(Article publicat en el número 673 de la revista “Serra d’Or”, gener de 2016)

L’any 2016 que acabem d’estrenar es presenta carregat de commemoracions i d’aniversaris importants i, molt especialment, amb uns quants que podríem considerar sense exagerar de llarga distància. Per exemple, els mil cinc-cents anys de la primera referència documentada d’un bisbe d’Osona: el bisbe Cinidi, que el 6 de novembre de 516 va participar en el Concili Provincial Tarraconense celebrat a Tarragona. També es commemora el setè centenari de la mort de Ramon Llull amb un seguit d’actes acadèmics i institucionals programats fins al novembre amb el segell de l’Any Ramon Llull.

El 22 de gener de 1516 –-fa, doncs, cinc-cents anys– va morir Ferran el Catòlic a Madrigalejo (Càceres) i un segle després, l’any 1616, entre el 22 i el 23 d’abril van traspassar dos gegants de la literatura universal: Cervantes i Shakespeare. Un altre aniversari, trist i lamentable en aquest cas, té com a protagonista el monarca Felip V, ja que es compleixen tres-cents anys que va promulgar, el 16 de gener de 1716, el Decret de Nova Planta.

Es compliran cent setanta-cinc anys del naixement, el 1841, del músic Felip Pedrell, de l’eclesiàstic Fèlix Sardà i Salvany, del polític i advocat Valentí Almirall, de l’escriptora i folklorista Maria de Bell-lloc i de Salvador Andreu i Grau, el popular “doctor Andreu de les pastilles”. El 1866 –farà, doncs, cent cinquanta anys– varen néixer el pintor Ramon Casas, el dramaturg alacantí Carlos Arniches i l’escultor Miquel Blay.

El mes de setembre farà cent vint-i-cinc anys que Lluís Millet i Amadeu Vives van fundar l’Orfeó Català. Aquell mateix 1891 van néixer l’actor Pius Daví, l’arquitecte Francesc Folguera, el promotor artístic Joan Prats, el científic Pere Bosch Gimpera, el pintor Rafael Durancamps i l’historiador valencià Ernest Martínez Ferrando. També cal fer esment de la defunció de Rossend Arús i Arderiu, periodista, filantrop i fundador de la Gran Lògia Simbòlica Regional Catalana.

 

Farà cent, setanta-cinc, seixanta anys…

El 2 de febrer de 1916 –farà, doncs, exactament cent anys– va obrir les portes al carrer Petritxol, on encara hi és, la llibreria Quera (amb el nom inicial de “L’escon”) dedicada al teatre i l’excursionisme. Aquell mateix any es van representar per primera vegada “Els Pastorets” de Josep M. Folch i Torres i a finals d’octubre es va inaugurar a Banyoles el Museu Darder. Es compleix també un segle del naixement del dibuixant i cartellista Carles Fontseré, de l’escriptor Pere Pagès i Elias “Víctor Alba”, de l’empresari i mecenes Joan Baptista Cendrós, del polifacètic Màrius Cabré, del crític d’art Juan Eduardo Cirlot i del doctor Ramon Fuster i Rabés. Pel que fa a defuncions, fa cent anys que ens varen deixar el bisbe Josep Torras i Bages, el músic Enric Granados (en el naufragi del vaixell “Sussex”) i l’eclesiàstic Fèlix Sardà i Salvany.

Fa setanta-cinc anys, el 1941, es va publicar “Nabí”, de Josep Carner, i van nàixer el filòleg alguerès Rafael Caria, l’historiador valencià Alfons Cucó, l’escriptor Jesús Moncada, el dramaturg Jaume Melendres, l’escriptor i polític Xavier Romeu i els humoristes Jaume Perich, Ramon Tosas “Ivà” i Eugeni Jofra “Eugenio”, tots ja traspassats. D’altra banda, en els propers mesos celebraran el setanta-cinquè aniversari les cantants Guillermina Motta i Núria Feliu, l’arquitecte Òscar Tusquets, el publicitari Lluís Bassat, l’escriptora Marta Pessarrodona, el músic Jordi Savall, l’expresident Pasqual Maragall i dos catalanòfils de prestigi: l’alemany Tilbert Stegmann i l’hongarès Kálmán Faluba.

També farà setanta-cinc anys de les morts de l’escriptor Prudenci Bertrana, del pintor Xavier Nogués, de l’escultor Enric Clarasó, dels músics Lluís Millet i Josep Serrano, del diplomàtic i filantrop Eduard Toda Güell i del metge i polític valencià Joan Baptista Peset, afusellat pel règim franquista.

L’any 1956 –farà, doncs, seixanta anys– es va instituir el premi Lletra d’Or, el primer guanyador del qual va ser Salvador Espriu per “Final del laberint” i es va publicar la primera edició (encara no definitiva) d’”Incerta glòria”, de Joan Sales, “La ciutat i el tròpic”, de Lluís Ferran de Pol, i “A sangre y fuego”, la primera aventura del “Capitán Trueno”, amb dibuixos d’Ambrós i guió de l’escriptor Víctor Mora. El 25 de febrer, en plena onada de fred polar a Catalunya (la més dura en dos segles), es va instal·lar el termòmetre gegant a la façana de l’establiment d’òptica Cottet, al Portal de l’Àngel de Barcelona. El mes d’abril es varen descobrir més tombes romanes al subsòl de la plaça de la Vila de Madrid. Les anteriors s’havien descobert dos anys abans, el 1954, i a finals d’octubre varen començar les emissions de TVE només per a la zona de Madrid.

Aquell 1956 ens varen deixar l’escriptor Joan Puig i Ferreter, l’etnògraf Ramon Violant i Simorra, l’arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch, el periodista Manuel Brunet, l’actor Pius Daví i el pintor Joaquim Sunyer.

 

Farà cinquanta, quaranta, trenta anys…

L’any que acabem de començar es complirà mig segle de la publicació d’”El zoo d’en Pitus”, de Sebastià Sorribas, de l’edició íntegra, amb l’epíleg, de “Bearn o la sala de les nines”, de Llorenç Villalonga, de “La casa sota la sorra”, de Joaquim Carbó, d’”Els ulls i la cendra”, d’Estanislau Torres, i d’”El quadern gris”, de Josep Pla. També farà cinquanta anys que es varen atorgar els primers Premis Crítica Serra d’Or.

Des del punt de vista polític, els primers mesos de 1966 varen ser força agitats: entre febrer i març es va posar en marxa la campanya “Volem bisbes catalans”, hi va haver la tancada d’estudiants al convent dels Caputxins de Sarrià coneguda popularment com “la Caputxinada” i es va promulgar la Llei de Premsa i Impremta, coneguda amb el nom de “Llei Fraga”.

El mesos d’abril i maig varen tenir també un fort contingut eclesiàstic: per una banda, el Vaticà va anunciar l’anul·lació de l’Índex de Llibres Prohibits i, per l’altra, cent trenta sacerdots es van manifestar a la Via Laietana en protesta pels mals tractes infligits a un estudiant detingut. El 22 de juliol va aparèixer el primer número del setmanari “Tele/Estel” que es va publicar fins al juny de 1970.

En aspectes relacionats amb el lleure, el juny de fa cinquanta anys obria portes el Parc d’Atraccions de Montjuïc, que va funcionar fins al setembre de 1998, l’octubre va arribar al Zoològic de Barcelona el goril·la albí “Copito de Nieve” (la catalanització del seu nom va ser molt posterior), menat pel primatòleg Jordi Sabater Pi i el novembre va començar la programació regular del segon canal de TVE, el famós UHF.

En l’apartat musical es complirà mig segle de dos esdeveniments relacionats amb Raimon; el seu primer recital a l’Olympia de París –el 7 de juny, quinze dies després que hi actués Bob Dylan— i el recital a l’Institut Químic de Sarrià del 15 de novembre. El mes de juliol es va celebrar la primera edició de la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell i a mitjan desembre, a l’Ovella Negra, Maria del Mar Bonet va fer el seu primer concert.

Pel que fa a les defuncions, el 1966 ens varen deixar tres escriptors —Caterina Albert “Víctor Català”, Miquel Llor i Rafael Tasis— i el dibuixant Ricard Opisso.

L’any 1976, el primer després de la mort del general Franco, la societat catalana el va viure amb efervescència i moltes ganes de canvi. Des del punt de vista literari, per exemple, es va publicar l’edició íntegra de la novel·la de Víctor Mora “Els plàtans de Barcelona” que ja s’havia editat quatre anys abans, però incompleta a causa de la censura.

Pel que fa a la premsa, el 23 d’abril de fa quaranta anys va sortir l’“Avui”, el primer diari en llengua catalana editat a casa nostra després de la guerra. Mig any després seria el torn del primer número de la revista bimestral “Taula de canvi” que es publicarà fins al 1981. La lenta normalització del català començava a fer les primeres passes: el 24 de març es publicava el decret que autoritzava la inscripció dels noms catalans en el Registre Civil, el 5 de setembre Joaquim Maria Puyal, aleshores a Ràdio Barcelona, transmetia el primer partit de futbol en català, pocs dies després a Perpinyà s’estrenava La Bressola, la primera escola catalana en territori d’administració francesa des de 1659; el mateix setembre s’estrenava la pel·lícula “La ciutat cremada”, d’Antoni Ribas, i el dia de Santa Llúcia va començar les emissions Ràdio 4.

També fa quaranta anys dels històrics recitals de Lluís Llach (del 15 al 17 de gener) i de Francesc Pi de la Serra (27 de febrer) al Palau dels Esports de Barcelona. A principis de desembre va obrir portes al barri de Gràcia el Teatre Lliure amb l’obra “Camí de nit, 1854”, de Lluís Pasqual, i el 30 de desembre es va inaugurar al Pla de l’Òs de la Rambla de Barcelona el paviment dissenyat per Joan Miró.

L’efervescència política de 1976 està marcada per un seguit d’esdeveniments que, en la majoria dels casos, era la primera vegada que es produïen des de 1939: les manifestacions al carrer demanant “llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia” (1 i 8 de febrer), convocades per l’Assemblea de Catalunya, o la de l’11 de setembre a Sant Boi amb cent mil assistents, i el míting fundacional del PSC-Congrés al Palau Blaugrana (22 de juny). Tampoc hauria de passar-nos desapercebuda la sortida, el 12 d’abril, de la presó Model del periodista Josep Maria Huertas en virtut d’un indult a la condemna que tenia de dos anys.

Els difunts de 1976 varen ser els escriptors Jaume Picas i Clementina Arderiu i l’activista i promotor cultural Ramon Fuster i Rabés.

El febrer de 1986 –farà, doncs, trenta anys– el cometa Halley ens va visitar puntualment com té el costum de fer cada setanta-sis anys. Des del punt de vista literari, va ser l’any de la publicació de “Les primaveres i les tardors”, de Baltasar Porcel, d’“Els colors de l’aigua”, d’Isidre Grau, de “La mort i la primavera”, de Mercè Rodoreda, i de “Memorial de Claudi M. Broch”, de Robert Saladrigas. El 22 d’abril es van inaugurar els estudis de TV3 de Sant Joan Despí. Del 30 d’abril a l’11 de maig es va celebrar el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana (l’anterior es va fer l’any 1906). El 2 de juny es va inaugurar la reconstrucció del Pavelló d’Alemanya de Mies van der Rohe a Montjuïc. El 14 de juliol hi va haver un doble atemptat a Barcelona de l’extrema dreta contra les llibreries Maga, al barri del Guinardó, i Públia. El mes d’agost tres dies d’incendis devastadors a la muntanya de Montserrat varen obligar a l’evacuació del monestir i el 21 d’octubre es va presentar al Palau de la Generalitat el primer número de la segona etapa de la “Revista de Catalunya”.

Les baixes de l’any varen ser els escriptors Joan Oliver “Pere Quart” i Enric Massó, l’empresari i promotor cultural Joan Baptista Cendrós, el matemàtic Pere Pi i Calleja i el músic Esteve Fortuny, guitarrista de la Companyia Elèctrica Dharma.

 

De vint-i-cinc anys cap aquí

Fa vint-i-cinc anys, el 1991, es va crear la Universitat de Girona; Televisió de Catalunya va posar en marxa el Club Súper 3; es va celebrar l’històric concert de rock català al Palau Sant Jordi amb els grups Sau, Pets, Sopa de Cabra i Sangtraït, i es varen publicar “Senyoria”, de Jaume Cabré, i “L’estuari”, de Miquel Bauçà.

L’apartat de defuncions d’aquell any és especialment nombrós ja que ens varen deixar els escriptors Vicenç Riera Llorca, Jaume Vidal Alcover, Maria-Aurèlia Capmany i Montserrat Roig; l’escultor Frederic Marès; el director teatral Fabià Puigserver; la soprano Montserrat Alavedra; el filòsof Josep Ferrater Mora; el filòleg i editor Francesc de Borja Moll i l’actor còmic Cast Sendra, “Cassen”.

L’any 1996 –farà, doncs, vint anys– es va publicar “Borja Papa”, de Joan F. Mira, es va inaugurar el Museu d’Història de Catalunya, es va organitzar la primera edició del festival Barnasants i es va estrenar a la Sala Tallers “Àngels a Amèrica”, la primera obra que es va representar al TNC.

Les baixes per defunció de 1996 varen ser els escriptors Miquel Àngel Riera, Maria Oleart, Josep Tarín Iglesias, Fèlix Cucurull i Josep Maria Boix i Selva; l’editor Miquel Arimany; el periodista i traductor Joaquim Ventalló; el també periodista Josep Maria Lladó; el poeta i editor Damià Huguet; l’assagista José María Valverde; el musicòleg i director de coral Oriol Martorell; el cardenal Narcís Jubany i l’activista i promotor cultural Josep Tremoleda.

Alguns esdeveniments significatius de 2006 –farà, doncs, deu anys– varen ser, al gener, la devolució de la primera tongada de “papers de Salamanca”, una nova actuació de Raimon a la sala Olympia de París (13 de juny) i l’emissió del primer “Enigmàrius”, de Màrius Serra, al programa “El matí de Catalunya Ràdio” que dirigia Antoni Bassas (4 de setembre).

Els llibres importants de 2006 varen ser “Un home de paraula”, d’Imma Monsó; “Confessió general”, de Joan Garrabou; “Terres de lloguer”, d’Antoni Pladevall; “La decisió de Brandes”, d’Eduard Márquez, i “Si menges una llimona sense fer ganyotes”, de Sergi Pàmies.

Fa deu anys ens varen deixar els periodistes Josep Faulí, Toni Mestre i Andreu-Avel·lí Artís “Sempronio”; el ninotaire Francesc Vila Rufas “Cesc”; el pintor Xavier Valls; l’escriptor Jordi Sarsanedas; el director i crític teatral Frederic Roda; la pedagoga Marta Mata; el cineasta Joaquim Jordà, i els polítics Agustí de Semir, Francesc Ferrer i Gironès i Antoni Gutiérrez Diaz.

Per acabar aquest recompte d’efemèrides de l’any que acabem de començar, ens fixarem en alguns fets de 2011, fa cinc anys. El 3 de maig es va començar l’edició de “La Vanguardia” en català i el 31 de juliol va sortir el primer número d’“El Punt Avui”, fusió de les dues capçaleres dels esmentats diaris. El 25 de setembre es va fer a la plaça Monumental de Barcelona l’última cursa de braus a Catalunya i aquell mateix mes va reaparèixer fugaçment el grup Sopa de Cabra amb un concert multitudinari al Palau Sant Jordi.

Els llibres importants de l’any varen ser “Maic”, de Tina Vallès; “Primavera, estiu, etcètera”, de Marta Rojals; “L’últim dia abans de demà”, d’Eduard Márquez, i “Jo confesso”, de Jaume Cabré.

Al llarg de 2011 ens varen deixar els escriptors Miquel Pairolí, Jordi Pere Cerdà, Anton Sala i Cornadó, Maria Beneyto i Bartomeu Fiol; els periodistes Josep Pernau i Carles Sentís; el sociòleg i ornitòleg Joaquim Maluquer Sostres; el dramaturg Jordi Teixidor; el dissenyador Jordi Fornas; l’artista del tapís Josep Grau-Garriga; els cantants Montserrat Figueras, Ia Clua, Jordi Barre i Enric Barbat; l’actor Jordi Dauder; el promotor i empresari Oriol Regàs; el cuiner Santi Santamaria; l’activista Enric Garriga Trullols; l’historiador Josep Termes; el polític i escriptor Joan Colomines i els polítics Víctor Torres i Heribert Barrera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!