Trigava i trigava
Deixa un comentari‘Sempre que pujava a les cambres de dalt m’amelava mirant-ho tot. Els xicons que pujaven amb mi també s’amelaven, i ells i jo plegats en silenci i aguardant que l’agulleta del rellotge de la torre arribàs a qualsevol número. I volíem que s’afanyàs però ella feia la seua, i trigava i trigava com totes les coses quan les desitgem força i mai no acaben d’arribar-hi, però un cop les tens voldries agafar-les amb les mans i aleshores es fonen com grapats de fum o de boira.’
‘Matèria de Bretanya’
(Carmelina Sánchez-Cutillas)