Petita sensació de victòria
Deixa un comentariLa Rodoreda deia al pròleg de Mirall
trencat que escriure bé és dir amb la màxima simplicitat les coses
essencials. Donar relleu a cada paraula. Ens deia també que no tothom ho
aconsegueix, i tampoc qui a vegades se’n surt ho fa sempre! Per això mateix,
quan passa, sigui mèrit propi o d’altri, hi resulta una petita sensació de victòria.
El motor d’aquestes ratlles ha estat assaborir He vist el futur en 4D, del poeta català David Caño. Ha passat
temps des que em vaig procurar l’adquisició, i he quedat tossudament
meravellada. Com descriure’l? Potser amb una sentència del seu prologuista: la
revolta pot raure en els fets més senzills.
Vos deixe un tastet!
XVIII
A on van a morir les últimes esperances quan l’evidència et
clava l’última abraçada?
La solitud ets tu, en una platja deserta, veient com
s’allunyen els trens feixucs del desengany.
Cal saber on s’amaguen les paraules que ja ens han
contradit?
I el desig?
La sinceritat és el rostre d’un desconegut i el seu selec-
te afany de transformista.
La por només per necessitat. El mirall per convicció.
Quina és la fi dels propòsits que ja no es compliran?
I la del futur que mai no havies imaginat?
Nega mil vegades el teu sentit de culpabilitat, els
actes, són rememorables o no són.
La solitud és una platja deserta, els trens carregosos
que s’allunyen deixant un rastre fi i allargat d’amar-
gor.
Vèr!!!T’he dit alguna vegada que m’encanta llegir-te?
Diumenge al matí, m’aixeque més bé cansada, una llarga volta amb Lluita i una desesperant ànsia de fer quelcom i no saber qué.
I et llegeixo…i somric…i sent que he aprés alguna cosa i que ha estat profitosa!!!