Que no s'apague la llum

Sovint escombre tòpics i m’agrada escarrassar-me a fer-ho. Però avui rescate les últimes deixalles de l’any que endreçaran la blocada: com que he estat bona lectora i el Nadal és temps de costums, m’apunte a la tirada a fer llistes de jotajotai i vos presente la meua checklist de dolços literaris que em regalaré. Ja poden ben dir-ho, això que cadascú inventa el seu antídot per combatre el fred i altres drames.

Dolços de la casa:

•   ‘Invasió subtil i altres contes’ de Pere Calders. Perquè sempre hi ha meravelles pendents.

•    ‘Puta postguerra’ de Josep Piera i la història del compromís de sa dona amb la nostra llengua, ‘La mestra’, de Víctor Labrado. Perquè cal no defugir els consells de qui deleja talment tu (gràcies, Vicent!).

•    ‘Neopàtria’ d’Hèctor López Bofill. Me l’han recomanada com una dansa d’impulsos que no puc fer més que desitjar després de restar salivejant amb ‘Dafne abans de l’alba’.

•   ‘La matèria de l’esperit’ de Jaume Cabré. Manual imprescindible de reflexions sobre la lectura literària.

Versions de la casa de dolços de més enllà:

• ‘L’odissea’  d’Homer. Traducció de Joan Francesc Mira. Per veure si, efectivament, Sant Pere pot enviar Mira a la tribuna del cel.

• ·         ‘Principiants’ de Raymond Carver. O, el que és el mateix, la versió definitiva de ‘De què parlo quan parlo d’amor’. Escriure és una necessitat, ja li ho poden ben dir a Carver, que va emprar la poca sang que li quedava a les venes per escriure de manera lacònica els seus primers i darrers vincles sentimentals.

• ·         ‘Els miserables’ de Victor Hugo. Perquè topar-me dia enrere dia amb el cartell del musical al teatre em recorda que hi ha obres mestres de la literatura universal que cal conèixer, més quan l’autor i el context històric en què s’emmarca ja prometen una sucosa lectura.

I per recollir-ho tot, de nou destorbaré algun imprescindible de prop que treballa enmig de  llibres, perquè m’ajuste una mica el pressupost, que ja sabem els temps que corren. I també entretindré algun imprescindible de més avall, perquè es passege per llibreries del sud i em busque alguns títols més modests que no han aconseguit travessar fronteres: gran dissort per a la gent del Principat! I seguim amb deixalles típiques: em posaré pesada donant gràcies anticipades, desitjaré que el destorb siga el mínim i m’afanyaré a oferir un tastet d’aquests meus futurs dolços perquè compartir dóna gustet i perquè algun savi va dir que estimar és reglar les nostres preferències a aquells que preferim.

Però seguim amb més dolços, encara. Estem a les envistes d’un mig mes llarg: un mig mes d’excés de feina; d’encaboriar-se en quin llibre infantil pot escaure millor a cada menut de la casa, amb el pes afegit que el rebran com el ‘present avorrit’ nadalenc; de gaudir triant quina insignificança portaré als membres de la colla per amenitzar la nit de Nadal. No patiu, mascles! Enguany no feriré el vostre orgull i atendré la crítica constructiva (i, permeteu-me, sensiblera!) que em vau fer el darrer any i espere gaudireu el present de tal manera que el dia Nadal lluirem, com sempre, el nostre aspecte menys atractiu que – també com sempre- quedarà a l’ombra d’un dels més entranyables somriures de l’any.

Un mig mes on també ens sabrem espedaçats i enyorarem les parts clau que tenim sobrevivint (o benvivint) a Delhi i a Cape Town; on viurem bones estones a taula, farcint-nos d’àpats exagerats, de vi a dojo i de converses sota l’escalf familiar tan i tan regenerador; on patirem perquè són pocs dies i  ens agradaria multiplicar-los i on ens delitarem amb una nit de cap d’any mítica/màgica al Fest-infern amb música de la terreta i mil enigmes que anirem resolent (o no) a mesura que avance la vetlla. I quan arribe l’hora de tocar el dos i Dani es pose nerviós i ens titlle de desastres per no haver-nos organitzat, insistiré de nou amb estil estellesià: Temies el moment. Confessa’t-ho: temies que curt no ho faríem, i el dia és ja ben clar. Llavors, ebris de goig sa i de barreges insanes, donarem per ben entrat el 2012!

I així i tot, sé que no m’atiparé. Que tornaré a Barcelona amb sensació de buit, perquè hi ha coses que sempre vols més i més. I per calmar la melangia, m’acostaré famejant a la prestatgeria, bandejaré els primers tòpics de l’any i, sabent que me les he ben guanyades, gustaré una per una les noves llepolies literàries.