No digues que va ser un somni
Deixa un comentariS’apropa el 20N, i inevitablement aquests darrers dies han estat plens de cabòries polítiques. Respirem aire i respirem campanya electoral, debats i opinions a favor i en contra d’uns i d’altres. Ho aprofitaré i faré un recull d’idees que vagaregen pel meu cap amb intencions tan humils com fer-vos sabedors del meu entendre, m’he dit aquest matí plujós que em semblava que no tenia res més atractiu a fer.
En el marc d’unes eleccions estatals, la nostra situació em preocupa especialment atenent al cost de ser catalans. Vivim per sota de les nostres possibilitats gràcies al dèficit fiscal que patim, situat entre el 8% i el 8,5% del PIB. Els nostres impostos marxen a Madrid en fardellet en un viatge de no retorn. I això es tradueix en una reducció de les quantitats que podrien sufragar les tantíssimes deficiències que ens emparen. Però, avancem amb calma.
Amb tot, sóc conscient que el 20N jugarem amb cartes vistes, doncs el PP ja gusta la victòria que li regalaran els vots càstig d’aquelles persones que, fugint del que no volen, no es pararan a pensar el que sí volen. I així, un partit que ha estat a l’ombra dels esdeveniments amb la mà parada, experimentarà el traspàs de ministeris. Si així ho volen (jo ja m’hi excloc), així serà. Ens governarà una dreta que apostarà per la privatització i desatendrà el fet que el patrimoni públic és l’únic que tenim aquells que no tenim patrimoni; que retrocedirà en els minsos avenços civils que han tingut lloc en les dues legislatures de ZP; que defugirà el sentit comú que pagui més ingressos qui més té i ignorarà la possibilitat d’establir un impost sobre els bancs i les grans fortunes; que prioritzarà el model Las Vegas en lloc de donar un bri d’alè a aquells que es troben en un pou de misèria i etcètera.
Per allargar-m’hi més, veiem-ho en clau de país: tot i que la distància serà semblant a la que hem tingut fins ara, ens trobarem un PP que seguirà treballant en la línia dels atemptats contra l’Estatut, els atemptats al sistema educatiu i els atemptats al sistema de mitjans de comunicació com el que hem patit al País Valencià amb el tancament de les emissions de TV3.
Tot plegat esdevé força dramàtic, però de cara al final, tractaré de revifar el text. És cert que a les votacions del proper diumenge decidim futur. Un futur que veig agre si continuem amb la pantomima del model autonomista. Amb Espanya no hi ha remei. I cal apostar per una construcció nacional catalana que vetlle per les particularitats dels nostres interessos. Més quan sabem que el procés democràtic d’autogovern és un dret reconegut internacionalment i que l’Estat català és una opció econòmicament viable. Una opció capaç d’impulsar les grans possibilitats que tenim com a país mediterrani i capaç d’adreçar-nos directament a Europa i al món, en lloc d’oferir-nos el melic de l’Espanya profunda com a mirall.
Davant aquest esdevenidor desolador, en què la corda continuarà ben i ben tibada, només ens queda l’aposta per plantar-nos amb fermesa. El meu vot dirà això. Perquè no digues que va ser un somni.