Que no s'apague la llum

No us creieu que
jo no en tinc, de ganes, de poder esplaiar-me una mica més en aquest minso
espai de la xarxa per compartir amb vosaltres móns possibles i impossibles.  Ara mateix, massa obligacions m’ho impedeixen. Però prompte arribaran les vacances, i amb elles l’equilibri que requereixo per
abstreure’m en l’afer i la calma que ajuda a tenir la ment lliure de
preocupacions estranyes al text que té voluntat d’ésser.

Mentrestant,
aprofito que he passat per aquí per regalar-vos una injecció d’esperança. M’ha
cridat l’atenció la perspectiva des de la qual Joan Josep Isern enfoca l’article
i no puc estar més d’acord. En un present en què l’amor es viu de forma egoista
i del qual participo totalment, encoratja el saber que encara en queden, d’herois.