Que no s'apague la llum

Doncs sí, amb aquesta segona entrada el que pretenc és retre un xicotet homenatge a tota la gent que, ja siga des de fa poc com des de fa moooooooolt, fa que dia a dia em lleve amb un somriure. He de reconèixer que em trobe en un estat de summa debilesa, el qual m’ha portat a redactar aquest text com a preludi de les cròniques a la “ciutat estudiantil per excel·lència d’Itàlia”, si Tèr em permet tal intromissió…

Després de l’explicació de la falla, què millor que encapçalar l’enumeració de valors que “m’ancanten” de la colla que la mítica “A mi el que més m’agrada…” ? Bé, sense més preàmbuls, va per vosaltres!!

A mi el que més m’agrada és… L’arròs caldós!! (i no l’arròs al forn). Tenir sempre al costat algú disposat a acompanyar-me amb una cerveseta. Cerveseta  o cubates i au!! Viure anàrquicament i fer-li cas al cos quan demana cobrir la necessitat primitiva de calmar la set… ja siga dilluns, dimarts, divendres o diumenge. Fer barra al Capri quan la set té pressa i la gent no està a punt. Dormir-me als sofàs del Làtex i en qualsevol lloc mínimament còmode – o no – enmig d’una de les nostres vetllades nocturnes. Una vegada resolt l’assumpte de la son, m’agrada també optar per una doble malta en lloc d’un got de llet. Les nits de “groupies” amb backstage inclòs – de vegades el que també va inclòs és el papo, no Tèr?-. Fer recol·lecta de personal rotllo “hermanitas de la caridad” i emportar-nos al cosí de Miquel Gil. Que Paweta traga tot el seu geni i la seua vena més “nazi” davant els Kens que esmorzen al Manxego… I enmig de tal disputa, m’agrada rebre una telefonada de Dani dient-me “Volem anar a la Velvet, què diem, Ximo + 10??”

També m’agrada des de temps enrere alcoholitzar-me amb Vic… (sip… tot i el seu caràcter violent). Xiqui, tu ja saps que qui mal comença, mal acaba… i no em sembla apropiat recrear textualment els nostres inicis… M’”ancanta” també que Turry i Esmeraldo es tiren “fletxes de l’amor” a la Velvet (Béee… he tergiversat un poc la història!!). Anar de sopar amb Esme i Inma i quasi no sopar… ara… el que sí férem és demanar un pitxer de cervesa per cap i tenir el valor de portar-nos les litrones per al camí… Ah!! I que em regalen una xapeta de “¿¿Te vienes a mi Kely??” jeje. Sou totals!! Vos estime “a manta” SSSAAS?? I que sapigueu que a les festetes italianes, sempre estarà present la xapeta pel que puga passar… jajaja. També m’agrada que el vostre major desig de cara a la meua persona siga “papa’t a mitja Itàlia i l’altra meitat el segon quatrimestre”. Ah!! I també m’ancanta que, per la nit, quan estic al mar, puge la marea…

Afegir que tinc especial devoció pel  “pasotisme” (no podia faltar la saviesa de la tia Emi en algun dels meus escrits) d’Enric via telefònica i via msn… Cari, els teus monosíl·labs són únics!! I ja saps que sempre acceptaré les teues propostes matrimonials… després dels 40, eh?? Llit d’obra i tot el que toque!! També m’agrada que sàpigues perdonar-me si alguna vegada t’he estropejat un papo perquè em feia pipi i necessitava que m’acompanyares… Tu sí que eres un amic!! (Imagine quant em vas odiar… Sorry again!!). Que Tèr a dia d’avui encara no sàpiga distingir entre Palla i Cordell. Que Pèr s’enamore perdudament d’una Marta inexistent. Que la companya de pis de Dani siga una Marta existent. Que eixa Marta existent siga amiga de Bea (beas!!). M’ancanten les nits “de casualitats”!. Que Fanita quan pixa s’esguita. I que eres més dolceta que la mel, guapa!! I en lo propiuo que estem ens hem de recórrer mitja Itàlia juntes!  Que Marina sempre té gana de mambo… com jo!! I sempre que acabe amb ella és per a tronar a casa després de les 12 del migdia. Volta al marcador… i olé! I d’eixos dies que acabem juntes, els que més m’agraden són els del Trinquet o els dels jubilats de l’Alcúdia!! I també m’agraden els teus cd’s “d’allà” que ja ens alerten que “no es lo mismo hacer el sexo a que te hagan el amor”… jajaja… Zero cas a Pascu, eixa musiqueta està “muy bien”.

M’agrada també que Santi refuse la meua “simple” proposta de ser el meu Travolta. I igualment m’agrada anar “no disfressada” de Sendy liberal. Que Tèr acabe disfressada de Marilyn hippy amb perruca de pèl negre “a lo afro” i amb sabatilles de valenciana d’horta i tricorn de Guàrdia Civil. Que Dani es desperte disfressat amb la citada disfressa de Marilyn. Que les nostres festes acaben amb la visiteta de rigor de les “forces d’ocupació” i que Tèr sempre inicie un enfrontament amb ells perquè “jo sóc llicenciada en dret i vostés no poden entrar ací sense una ordre judicial” (jajaja… fes-te la wai!!). I el que més m’agrada és que moltes d’aquestes festes acaben també amb visiteta a l’hospital per “motivos varios”, tot i que tots sabem quin és realment el motiu. En fi… Tira bo!!

M’”ancanta” la Tèr “voyeur”… i que ella i Ly visquen amb el nostre homòleg nord-americà! I que per tal de fer palés el nostre humor el portem al cinema a veure “Cabeza de muerte” en la seua primera visita al poble. A rodar i a parar… Enrique Costa meneja raó… Tot allò que envolta a “Garcieta i estos” esdevé perillós… doncs acabarem emborratxant al ianqui i el que és pitjor… la jugadeta de la casalla (xupito de casalla per al ianqui Vs xupito d’aigua per als de la terreta) va ser un poc bruta…

També m’agrada la Neus filosòfica, la qual no necessita “pas” companyia, doncs gaudeix de la seua soledat i la pren com a un premi i no com a un càstig (tah poh flipah!!). També m’agrada anar a unes jornades a “fer país” i que cinc maromos ens conviden a sopar amb ells a Neus i a mi… I el que més m’agrada d’aquesta història és que va… i ens resulten simpàtics! I ens n’anem a València de festa amb ells – o amb una mínima representació de la colla- dos nits abans de volar cap a Itàlia… ( aquesta va per als del Bea).

I, per suposat, m’agrada que al meu desé sopar d’acomiadament, m’atorgueu la banda de “regina del non stop” perquè recorde a Bologna totes les històries que he resumit en aquest text i seguisca llevant-me a diari amb el somriure habitual. No tinc més paraules… M’ANCANTEU!!!