Absent l’any l’any passat per una lesió, el pilot d’Avià (Berguedà), Marc Coma (KTM) ha tornat enguany al Dakar per aconseguir d’una manera incostestable, per quarta vegada, el ral·li més prestigiós del món. Sempre entre els deu primers (tret del darrer dia) i la majoria en els llocs de pòdium, Coma es va situar primer el cinquè dia… i no ha deixat el lloc fins passar la meta de Valparaiso. Una més que merescuda victòria.
Laia Sanz
I encara que la història recorda el guanyador absolut, enguany, la història i l’afició també recordarà Laia Sanz (Honda) no tant per ser la millor femenina, si no per la increibla cursa que ha disputat. Setzena a la general, setena en una etapa i millor temps parcial absolut en alguna etapa ha fet que s’hagin esgotat els qualificatius per la corredora de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat).
Jordi Viladoms
També forma part dels llocs destacats Jordi Viladoms (KTM). El pilot d’Igualada (Anoia) havia de disputar el Dakar amb Gas Gas, però la mort de Kurt Caselli va precipitar el seu fitxatge per KTM. Sense temps per provar la moto, Viladoms ha anat escalant posicions, fins aconseguir el segon lloc del pòdium, només per darrera el seu cap de fila, Marc Coma.
Joan Barreda
En aquest poquer d’asos no pot faltar Joan Barreda (Honda). El pilot de Torreblanca (Plana Alta) va ser el primer líder del Dakar 2014 i va ocupar el primer lloc quatre dies. La resta va ser segon i lluitant per recuperar el liderat… fins la vigilia d’acabar, en que una caiguda i averia en la moto el va fer baixar fins la setena posició. Un resultat injust per un pilot que ha aconseguit cinc victòries d’etapa. En tot cas Bang Bang Barreda ha demostrat, amb només tres participacions, que és un candidat a guanyar el Dakar.
Joan Pedrero
I posats a fer repoquer, Joan Pedrero ha debutat amb Sherco. Després de no ser renovat per KTM (amb qui havia corregut els darrers anys) el corredor de Canet de Mar (Maresme) ha disputat la prova amb la marca occitano-catalana sense gairebé sense temps de provar-la. Tot i que el resultat final (21e), no ha superat el de l’any passat (5e) cal destacar la victòria de la quarta etapa, un èxit a l’abast de pocs.
Acabar també es guanyar
Tot i que soni a tòpic, en una prova com el Dakar, acabar ja és una victòria.
Marc Guasch va defensar els colors de Gas Gas (la marca catalana fou la quarta més utilitzada pels participants al Dakar) amb un més que meritori 25e lloc a la general.
I el seu company d’equip (ocupant el lloc de Viladoms) i debutant Dani Oliveras va portar la seva Gas Gas a un destat lloc 36.
I una meció destacada pel barceloní Ignasi Chivite. Després d’haver-ho provat amb una Bultaco Pursang (amb la que no va poder acabar l’any passat) enguany ha portat una Yamaha que l’ha situat el 77. El penúltim de la cursa… però dels que han passat la meta de Valparaiso. Una victòria de per si.
Pel camí
En un any en que els especialistes parlen del primer Dakar americà que recupera l’essència… i la duresa de l’africà, la llista de baixes també es considerable.
Des de l’absurda del cap de fila de Gas Gas, Gerard Farrés, al que se li va cremar la moto per culpa d’un matoll encés amb el motor, a l’aparatosa lesió de Gilbert Escalé (Suzuki) (i l’abandonament del seu germà Oriol (Suzuki), per acompanyar-lo a l’hospital) altres pilots no han arribat a la meta de Valparaiso: Marc Pedrola (Gas Gas); Julian Villarrubia (Yamaha); Rosa Romero (Yamaha); Enric Martí (Gas Gas) o José Manuel Pellicer (Suzuki).
I encara que aqui no parlem de cotxes, no podem deixar de parlar d’un ex-motorista com Nani Roma que ha portat el seu Mini a la victòria, convertint-se en el tercer corredor que guanya el Dakar en moto i en cotxe. I aconseguint amb Marc Coma el doblet històric de situar dos catalans al capdamunt de les dues categories més importants del Dakar.
Foto: Marc Coma al pòdium del Dakar 2014 (©Maragni, M. KTM Images)
