PENSAMENTS I CIRCUMSTÀNCIES: JO

LLIBERTAD PELS 5 CUBANS!!!!

MISSATGE DE TONY GUERRERO

2/27/2011 7:55:43 PM

He rebut hui un grup
gran de correus, comptant
entre ells els que em va enviar Elizabeth amb importants articles.

Pràcticament, jo
m’he passat el dia pintant amb les aquarel·les. En esta
ocasió va
ser una orquídia, que em va fer recordar en tot moment a
Soroa. Obsta a primera hora i acabe d’acabar l’obra.

Dins d’unes 3 hores
tancaran i espere poder escoltar La Llum en el Fosc.

Quan vaig
cridar ma mare, per breus minuts, vaig tindre el goig de trobar-la
reunida amb jóvens de la nostra Marina de Guerra
Revolucionària, pròxims a graduar-se. Vaig parlar amb
dos d’ells i els vaig felicitar en nom dels cinc, exhortant-los a
no fallar-li
al poble i a la Revolució. És el relleu segur
que ens fa ser cada dia més ferm i optimistes.

Deixa veure si demà
puc respondre de forma individual alguns dels correus.

No els oblide, això
mai, i els vull sempre.

Un fort abraç.

Tony”

DE LES ORQUÍDIES SENSE SOMBRA, PARAULES A TONY GUERRERO

Siluetes d’un tot
diferent, fulles
incessants que no descendixen al sòl del no-res…

Tenen les seues arrels
la força del signe que no esborren les èpoques, les
armes, els grillons, els records ressagats.

Cap és igual a
una altra en el seu color sense ombres.

Florixen on les roques
sumen
soledats d’una terra que és matèria de tristesa, on caben, en un puny,
les llàgrimes de la fam i de la guerra.Amb tiges ascendents com
a braços que volgueren fregar el cel, un dia,anegades en llum quan el fosc arriba, abocades a un infinit que se somnia malgrat que s’intuïsca
llunyà i obstruït per l’aigua ennegrida de la negra
mentida.

Flors.
Succeïdes, des de la llibertat, llavor de la seua llavor més
antiga,más innegable,

més única,
més certa.

Flors.
De les fulles
abraç,
sustentades en el seu tronc perenne i abnegat,imbatible en un jardí que
altres, per nosaltres, ens construïxen.

Pinta i dibuixa els
fulles
blanques de l’orquídia qui té l’ànima blanca
de mentides i traïcions, qui no guarda més pinzell que el
de les seues mans, més color que el de la llibertat,
mantinguda com a escull que s’erigix sospir
i llum, entre la boira.

Pinta l’orquídia
en el seu despertar etern, qui no sap de la somnolència, però
sap el bategar comú als nostres somnis.
Pinta amb aquarel·les de l’ànima, amb els seus colors
certs. Pinta el pintor que encara guarda, en els dits senzills de les
seues mans, el color immortal de la seua esperança.

Pinta
orquídies que trenquen el seu silenci, que trenquen
el fosquejar que li imposa la mentida i els seus secrets. Pinta per
nosaltres la llum que desfà les ombres. Pinta el seu somriure,
en un llenç
de temps. Pinta, per a nosaltres, una ànima que traspassa les
absències i fins a nosaltres arriba.

Pura María García

PER LA LLIBERTAT DE QUÈ
PINTEN LA LLIBERTAT DES D’UNA PRESÓ INJUSTA, IMPOSADA.

PER LA LLIBERTAT DELS 5