BOQUES DE FERRO
Soldats dels Estats Units es trauen fotos amb
cadàvers de xiquets a Afganistan
Aquesta foto és d’un altre soldat. No
sabem encara si el soldat que riu és Morlock o Holmes. El xiquet
assassinat es deia
Gul Mudin.
ERNESTO
CARMONA / El Ciutadà – Els guerrillers morts o els presoners
torturats ja no estan de moda moda. Ara als soldats nord-americans
els agrada traure’s fotos amb cadàvers de xiquets llauradors
morts.
Estes
fotos van
ser publicades per la revista alemanya Der
Spiegel,
que assegura que té altres 4.000 imatges de la intervenció
nord-americana a Afganistan. Mentre les imatges circulaven pel món
el mateix dia de la visita d’Obama, Piñera deia al mandatari
ianqui que “veiem en EE.UU.
un país poderós i amant de la pau”.
Al
mateix temps, Michelle
Obama compartía
el dilluns 21 en un museu infantil amb els xiquets pobres del
barri La
Granja de Santiago i
el seu marit proclamava al Palau de La
Moneda l’amor
dels EE.UU. pels
drets humans i la democràcia, la revista alemanya Der
Spiegel publicava
imatges de soldats nord-americans que suposadament lluiten per eixos
valors en Afganistán:
van matar un xiquet llaurador, feren fotos per al record i li van
traure dents i altres “trofeus”.
LLIG L’ARTICLE SENCER AL WEBGUERRILLERO
BOQUES DE FERRO
Cada dia,
les boques de ferro,
hereten bales noves amb què seguir
llançant síl·labes de mort
sobre cossos que preguen
la pròrroga a la vida.
No són suficients
antifaços de teixit
insuportable
per a cobrir els ulls,
ignorar els silencis,
claudicar
o encendre veles
i resos,
idèntiques mentides
que no curaran les llàgrimes
de les mares que perden
fills en els afores del seu ventre,
flores
arrancades del jardí real
del sentiment.
Alló erm, l’eixut,
el desert més ampli
es pobla de mort projectada
en els irremeiables crits
que udolen
i escupen
en les boques de ferro
No són només les mans
dels podrits dits negres
les que estrenyen
el gallet
assassí
de la mort.
Tu i jo els estrenyem,
al despertar l’alba
i girar-nos d’esquena
a les seues veus ,
a les costelles trencades,
a la ferida encarnada
que retalla els cossos
que cauen
com a mosques sense ales,
víctimes triades
a l’atzar assassí
del míssil
disparat sense excuses.
La maledicció de tots els adéus
caurà sobre les mans
que sostenen les armes assassines.
Un dia seran els seus fills els que ploren
els plors que hui ploren
mares i somnis
que amortallen les consciències
en les nits tranquil·les
en les que dormen
hipòcrites i cínics.
Pura María García