Diuen les cròniques –canòniques o apòcrifes, tant se val- que el 16 d’abril de 1962, Bob Dylan, aleshores encara Robert Allen Zimmerman, acabava d’escriure la cançó “Blowin’ In The Wind”. Sembla que va ser en el cafè novaiorquès “Fat Black Pussycat”, estant amb el seu amic David Blue. La primera vegada que la cantà va
Botswana, capital Gaborone, és una república de l’Àfrica austral que aconseguí la independència de la Gran Bretanya el 1966. Té una població de prop de dos milions d’habitants amb una esperança de vida de cinquanta anys i presenta una de les taxes de malalts de la sida més altes d’Àfrica, superiors al 37%, que reben,
Llueixen les espases en traduir a signes els silencis del dèspota. El botxí no té pressa: pretén imprimir vàlua a la seva comesa. Pregant espera l’ànsia el cop de mar que tregui les restes del naufragi. L’amor la mort deleja: molt lentament i en vena, com fa camí la vida
La junta de Jubilats per Mallorca decidí ahir capvespre demanar a Tomeu Amengual que deixàs la vaga de fam en veure que presentava grues problemes d’insomni i que no tolerava l’aigua necessària per mantenir el dejuni. Ha complert 16 dies sense ingerir cap aliment que, juntament amb els 25 de Jaume Bonet, sumen quaranta-un dies
Ens separen els esputs, estimada. Ens allunya la radioactivitat dels addictes al garrot, que manen generació rere generació. No cal que estripis els coixins per proclamar alegria, estimada. No en sortirà cap ploma, tanmateix, que ens envoli les somniades. Queden tan lluny, les llums de l’alba! I a tocar, sempre, l’aspror del càrritx que ens
Radiant Segona festa de Pasqua. Les segones festes de Nadal i Pasqua, en els nostres Països Catalans, van molt lligades al matriarcat que, de sempre, ha marcat la nostra nissaga. Així, si per Nadal i Pasqua es reunia la família del marit, les segones festes ho feia la família de l’esposa. Abans d’anar a dinar
Mossèn Llorenç Lladó, valldemossí d’arrel, és el rector de Bunyola i diumenge dia 1, el Dia dels Rams, a la seva parròquia de sant Mateu hi llegí el Pregó de Setmana Santa d’enguany. Acte, aquest, que la Coral Polifònica de Bunyola organitza des del 1968 i que ha comptat amb pregoners de primer nivell i
Fer una caminada regular i sense atendre el rellotge pels camins, caminois o caminets capvesprals de la terra de call vermell que Damià Huguet retratà millor que ningú, hauria de ser obligat per tot aquell que es vol posar el nom de l’illa a la boca per parlar-ne amb propietat i rigor. I millor si
Ja he vist “El perfecto desconocido”, el primer llargmetratge de Toni Bestard, bunyolí com jo, nascut el 1973. I en vaig sortir notablement satisfet. En Toni ja havia demostrat a través de molts curtmetratges (entre d’altres “Sólo por un tango”, “El viaje” o “El anónimo caronte”) premiats arreu, que viu el cinema i està força
Costa escriure, aquest dijous santificant per alguns, quan en Tomeu Amengual segueix en vaga de fam pels nostres drets lingüístics des de fa onze dies, tot rellevant Jaume Bonet, i fa la sensació que és un acte privat, intranscendent; una bogeria que cal silenciar perquè no s’estengui. Per què no se’n parla més quan la
Jornada gazanenca. El temps bo embelleix especialment l’indret i els residents també reverdeixen. Com les ofertes d’ajut d’amics de Can Gazà que no es cansen de fornir-nos de coratge i de mitjans de subsistència. Ara mateix, uns joves molt dinàmics han organitzat una jornada artística multidisciplinar per a totes les edats. L’esdeveniment tindrà lloc el
Davant els greus atacs que està patint la nostra cultura i la divisió preocupant que està fomentant entre la nostra societat la política lingüística del Govern de les Illes Balears (clarament orientada a desactivar el català com a llengua pròpia de les illes), el sindicat Stei-i i l’Assemblea de Mestres i Professors en Català celebraren
Joves de Mallorca per la Llengua encoratja els IES a seguir endavant amb la campanya Enllaçats pel català. L’entitat juvenil se solidaritza amb els IES i denuncia que el Govern dediqui tantes energies a llevar els llaços. Joves de Mallorca per la llengua ja va donar suport a la iniciativa sorgida dels instituts mallorquins de
La primavera ribota la llum de l’hora tèrcia d’aquest dissabte que no es cansa de vagarejar i de parir mandra. Se li enfronta el vell, que cerca les vitamines del sol assegut a la placeta del lledoner. I no espanta cap record de la seva infància amb canaris força cantadors i elegants curosament engabiats a
… i obris qualsevol llibre dels que estimes, dels que t’has tatuat a la memòria, i enveles curolles com si no fos dia feiner; o et dónes confiadíssim a qualsevol música perquè t’escambuixi la supèrbia i et redueix a naturalesa d’esquerda… i fas el recompte de les paraules per les quals paga la pena, encara,