… i obris qualsevol llibre dels que estimes, dels que t’has tatuat a la memòria, i enveles curolles com si no fos dia feiner; o et dónes confiadíssim a qualsevol música perquè t’escambuixi la supèrbia i et redueix a naturalesa d’esquerda… i fas el recompte de les paraules per les quals paga la pena, encara, seguir comprometent la cara… i lentament et desglaces en el vas de l’aprenent de demiürg, rebolcant-te en els baixos de la xicoira que t’han servit –i et prens- com si fos cafè… i t’adones que vas tan de gambirot que els somnis i tot han cobrat eima i vesteixen de frac…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!