Ja he vist “El perfecto desconocido”, el primer llargmetratge de Toni Bestard, bunyolí com jo, nascut el 1973. I en vaig sortir notablement satisfet. En Toni ja havia demostrat a través de molts curtmetratges (entre d’altres “Sólo por un tango”, “El viaje” o “El anónimo caronte”) premiats arreu, que viu el cinema i està força preparat per fer-nos fruir contant històries. Aquest film, tanmateix, als bunyolins ens atrapa d’una manera molt especial perquè s’ha fet integrament al municipi, principalment al llogaret d’Orient.
Veure en el cinema amb tot el seu esplendor els panorames, els espais, les atmosferes i els colors que ens han modelat el caràcter i que siguin presentats i tractats per “un dels nostres” ens corprèn tant intensament que no consentirem mai que ningú no visqui la pel·lícula com nosaltres la vivim. És clar que “El perfecto desconocido” atraparà molts cinèfils per la història que conta, per la presència aclaparadora de Colm Meaney i pel triangle que formaran amb Biel (Guiem Juaneda) i Celia (Natalia Rodríguez). La incomunicació, els desconeixement, la desconfiança, les dificultats d’expressió, els silencis atàvics, els secrets, les rutes dels avencs, el veïnatge recelós formaran un fris força atractiu. Un llenç en el que destaca la mirada d’un desconegut que sap mirar. La meticulositat narrativa i el tempo calm s’avindran a fer una història densa, tanmateix. Una narració a la que, per mi, els aspectes més comediants, comandants pel policia local, li resten força. El triangle esmentat és sòlid a bastament per fer-se seva tota la pel·lícula. És un parer flac, ja ho sé, perquè com a bunyolí no puc trobar cap màcula a la pel·lícula primera de Toni Bestard. Cal veure-la perquè hi trobam molta molla, molt de suc. Quan comences la segona, Toni?